MANIFEST PER L'EXHUMACIÓ DEL LLUITADOR ANTIFRANQUISTA CIPRIANO MARTOS

L'associació Lo Riu us convidem a llegir el manifest sobre Cipriano Martos Jiménez, obrer, sindicalista i antifranquista, mort a Reus, el 1973, després de ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil i que signeu la petició d'exhumació, dret, que de moment, la Generalitat de Cataluny està negant a la família.
Us agrairem, també, que en feu màxima difusió.
Veritat, justícia i reparació per totes les víctimes del franquisme.




Volem l’exhumació del lluitador antifranquista Cipriano Martos Jiménez!

El dret de la família Martos Jiménez a l’exhumació d’en Cipriano és el nostre dret i la nostra obligació, per això us preguem que signeu aquesta petició de justícia.

Dir-vos a qui no conegueu el cas d’en Cipriano Martos Jiménez (Maldonadillo, Granada, 1942 -  Reus, 1973) que aquest és un dels casos més colpidors dels crims dels últims anys del franquisme i que presenta la cara més fosca de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat de la dictadura per la seva salvatge crueltat.

Qui era en Cipriano Martos Jiménez i què va haver de patir?

Cipriano era un treballador, sindicalista de l’Oposición Sindical Obrera, militant del Partido Comunista Español (marxista-leninista) i del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota. Va ser detingut en una caiguda múltiple el 25 d’agost de 1973 a Reus per haver llançat uns fulls volants a una fàbrica d’Igualada. Una vegada dins de la caserna va ser torturat de manera sàdica fins al punt de fer-li ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola a l’estómac. En aquest lamentable estat el van portar davant del jutge que va ordenar el seu trasllat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Reus. El dia 29 d’agost, malgrat la seva impossibilitat per poder respondre, el jutge va voler prendre-li declaració a l’hospital des d’on va sortir mort i d’amagat el 18 de setembre. Va ser un final llarg i en solitud el d’en Cipriano, custodiat a tota hora per una parella de guàrdies civils observant impassibles la seva agonia. El seu va ser un assassinat d’estat despietat. No va poder ser visitat ni tan sols pel seu advocat i molt menys per la seva família, que no va ser avisada fins que va morir el 17 de setembre. Ni tan sols van poder acomiadar-se del seu cos sense vida després de viatjar tota una nit en taxi des de Granada. La seva mare va implorar ben bé de genolls que li deixessin veure el seu fill mort i els números de la Guàrdia Civil li van barrar el pas a cops de peu i amenaces. Mentrestant les despulles d’en Cipriano van ser inhumades a una fossa de beneficència al Cementiri de Reus, sent falsificada la signatura del seu pare, que no va poder viatjar des del seu poble per problemes de salut. Els seus pares van morir amb la pena de no poder acomiadar-se del seu estimat fill, una meravellosa, solidària, generosa, empàtica, compromesa i bona persona. Un lluitador antifranquista a qui els botxins de la dictadura li van robar la vida amb només 30 anys.

Què s’ha fet fins ara?

El cas d’aquest militant antifeixista forma part de la Causa 4591/10 que s’instrueix a la República Argentina. Entre les peticions que ha fet el seu germà Antonio a l’empara de la Justícia Universal està l’exhumació d’en Cipriano. Aquesta exhumació va ser sol·licitada per la justícia argentina mitjançant un exhort que el Jutjat d’Instrucció Nº 4 de Reus va retornar el  2016 a instància de la Fiscalia de Tarragona, atenent les directrius de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal i incomplint els acords bilaterals entre l’estat espanyol i l’argentí. A principis de 2020 es va tornar a lliurar un altre exhort. L’agost del 2020 l’actual Fiscal General a petició de querellants i associacions de l’estat espanyol i de l’exili va deixar sense efecte la comunicació de la seva predecessora en el càrrec. Per això els advocats Máximo Castex i Ana Messuti en cas de nova devolució tornaran a sol·licitar un nou exhort a la jutgessa María Servini per a l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez. L’estat espanyol no pot continuar emparant la impunitat del franquisme si vol ser un estat democràtic i la justícia del Regne d’Espanya ha d’atendre els exhorts de la justícia de la República Argentina. 

En el marc de la Llei 10/2009 aprovada pel Parlament de Catalunya l’Antonio Martos Jiménez va sol·licitar l’any 2017 l’exhumació del seu germà Cipriano a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. La llavors directora Carme García i Suárez va demanar un estudi de viabilitat per a l’exhumació d’en Cipriano i aquest mateix any l’Antonio Martos Jiménez va ser citat a l’hospital Vall d’Hebron on se li va extreure una mostra d’ADN. El 2019 la directora Gemma Domènech i Casadevall va comunicar al germà d’en Cipriano la negativa a l’exhumació amb una manca total d’empatia i ni tan sols li va deixar veure l’informe tècnic que sosté la no intervenció en la fossa on va ser inhumat Cipriano sense el consentiment familiar. Cal dir que per tal d’avalar la petició d’exhumació a la justícia argentina es va presentar un informe favorable elaborat per l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, que ho va fer de manera solidària i compromesa. Aquest informe de viabilitat també va ser proporcionat a la Direcció General de Memòria Democràtica que no va ser pres en consideració malgrat la professionalitat i experiència de l’ARMH. 

Què volem?

Volem l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez i que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares a Granada i poder fer-li el comiat que es mereix com a republicà que no va abandonar la lluita per la llibertat. 

Aquesta recollida de signatures és una reivindicació i un homenatge no només a Cipriano, també, com ell voldria, a totes les persones detingudes, torturades, empresonades i assassinades a les comarques de Tarragona des de l’entrada de les tropes franquistes fins a la Transició. Volem recordar a totes les antifeixistes detingudes i torturades en la mateixa caiguda que en Cipriano com el seu company Pascual Carrilero Carrilero, també present a la Querella Argentina. No volem oblidar tampoc al treballador Juan Gabriel Rodrigo Knafo mort a la ciutat de Tarragona el 1976 amb 19 anys quan era perseguit per la policia per manifestar-se contra els assassinats del 3 de Març a Vitòria. Ni tampoc oblidem als centenars de represaliats i morts d'una Transició que res va tenir d'exemplar.

Per tot el que hem exposat us preguem a persones, entitats, associacions i col·lectius de defensa dels drets humans i de les víctimes del franquisme i la Transició que signeu aquesta petició de Veritat, Justícia i Reparació per a exigir l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez a la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Signeu AQUÍ.

Veure llistat d'entitats i persones signants: AQUÍ.