NOTA DE PREMSA
La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, el Fòrum de Tarragona per la Memòria i Lo Riu, Associació per l'Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l'Ebre us convoquen a la doble concentració d’homenatge a Cipriano Martos Jiménez per reivindicar la seva exhumació de la fossa de beneficència on la Guardia Civil el va inhumar sense el consentiment familiar, de forma clandestina i il·legal.
Lloc: Passeig de Mata, 5. Reus.
Data: 18 de setembre de 2021.
Hora: 11.00
Segona concentració i ofrena floral.
Lloc: Cementiri de Reus.
Data: 18 de setembre de 2021.
Hora: 12.00
Qui era en Cipriano Martos Jiménez i què va haver de patir?
Cipriano era un treballador, sindicalista de l’Oposición Sindical Obrera, militant del Partido Comunista Español (marxista-leninista) i del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota. Va ser detingut en una caiguda múltiple el 25 d’agost de 1973 a Reus per haver llançat uns fulls volants a una fàbrica d’Igualada. Una vegada dins de la caserna va ser torturat de manera sàdica fins al punt de fer-li ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola a l’estómac. En aquest lamentable estat el van portar davant del jutge que va ordenar el seu trasllat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Reus. El dia 29 d’agost, malgrat la seva impossibilitat per poder respondre, el jutge va voler prendre-li declaració a l’hospital des d’on va sortir mort i d’amagat el 18 de setembre.
Va ser un final llarg i en solitud el d’en Cipriano, custodiat a tota hora per una parella de guàrdies civils observant impassibles la seva agonia. El seu va ser un assassinat d’estat despietat. No va poder ser visitat ni tan sols pel seu advocat i molt menys per la seva família, que no va ser avisada fins que va morir el 17 de setembre. Ni tan sols van poder acomiadar-se del seu cos sense vida després de viatjar tota una nit en taxi des de Granada. La seva mare va implorar ben bé de genolls que li deixessin veure el seu fill mort i els números de la Guàrdia Civil li van barrar el pas a cops de peu i amenaces.
Mentrestant les despulles d’en Cipriano van ser inhumades a una fossa de beneficència al Cementiri de Reus, sent falsificada la signatura del seu pare, que no va poder viatjar des del seu poble per problemes de salut. Els seus pares van morir amb la pena de no poder acomiadar-se del seu estimat fill, una meravellosa, solidària, generosa, empàtica, compromesa i bona persona. Un lluitador antifranquista a qui els botxins de la dictadura li van robar la vida amb només 30 anys.
Què volem?
Volem l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez i que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares a Granada i poder fer-li el comiat que es mereix com a republicà que no va abandonar la lluita per la llibertat. El Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides (WGEID) és al corrent del cas. Tenim l'empara del dret internacional que fixa l'obligació inexcusable d'exhumar. La causa d'en Cipriano és la punta de l'iceberg dels milers de persones desaparegudes que són a les fosses comunes, a Catalunya i a la resta de l'Estat, i que els seus familiars volen identificar i enterrar dignament.
Què s’ha fet fins ara?
En el marc de la Llei 10/2009 aprovada pel Parlament de Catalunya l’Antonio Martos Jiménez va sol·licitar l’any 2017 l’exhumació del seu germà Cipriano a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. La llavors directora Carme García i Suárez va demanar un estudi de viabilitat per a l’exhumació d’en Cipriano i aquest mateix any l’Antonio Martos Jiménez va ser citat a l’hospital Vall d’Hebron on se li va extreure una mostra d’ADN.
El 2019 la directora Gemma Domènech i Casadevall va comunicar al germà d’en Cipriano la negativa a l’exhumació amb una manca total d’empatia i ni tan sols li va deixar veure l’informe tècnic que sosté la no intervenció en la fossa on va ser inhumat Cipriano sense el consentiment familiar. El cas de Cipriano Martos Jiménez també està present a l’anomenada Querella Argentina i entre la documentació aportada consta un informe d’exhumació favorable elaborat per l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica. Aquest informe de viabilitat també va ser proporcionat a la Direcció General de Memòria Democràtica i no va ser pres en consideració malgrat la professionalitat i experiència de l’ARMH. I per últim, aquest agost ha estat registrada aquesta digna petició d'exhumació adreçada a la Consellera de Justicia, senyora Lourdes Ciuró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada