Historia Paisatge i Patrimoni 2011

Les jornades Historia, Paisatge i Patrimoni 2011, que ha organitzat Lo Riu, associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre conjuntament amb el Centre d’Estudis de La Fatarella i amb la col•laboració de l’Institut Ramon Muntaner i altres entitats, s’han desenvolupat durant tot l’any 2011.

Aquestes jornades son un seguit d’activitats ( itineraris guiats, presentacions de llibres, conferencies, exposicions...) de temàtica variada, als quals ha participat gent de edats i poblacions diverses, que a continuació els detallem.


Itineraris amb historia. Visita guiada a les Coves de comandament de la XV Brigada Serra de Pàndols.

El dia 18 de juny es va fer una visita guiada on, en plena batalla de l’Ebre, els comandaments de la XV brigada internacional van emplaçar el seus llocs de comandament.

Gracies al relat de Pat Stephens i sobretot, al magnífic arxiu de fotografies de ALBA (Abraham Lincoln Brigade Archives) i a unes fotografies inèdites mai publicades al nostre país, hem identificat la localització exacta dels llocs de comandament durant l’agost del 38 de la XV Brigada Internacional i d’un dels seus Batallons mes emblemàtic, el 58 mes conegut com Batalló Lincoln, ja que estava composat principalment per voluntaris americans i comandats pel cèlebre Milton Wolff.


Tots dos emplaçaments estan situats en llocs de difícil accés. El de la XVBI a uns 300 metres de la carretera de Pinell a Gandesa i visible des de la mateixa, mentre que el lloc de comandament del Batalló es troba al mateix crestall de la serra de Pandols, just sota la cota 641 i sorprenentment a pocs metres de la primera línea de foc situada a la disputada i famosa pels seus combats acarnissats, cota 666.

També es visità el monument fet pel batalló de sapadors l'any 1938 i la cova hospital.


















Presentació del llibre El pont de la solitud

El dia 2 juliol, a les 7 del vespre, a la sala del casal de La Fatarella es va fer la presentació del llibre “El pont de la solitud” de Francesca Aliern.

El pont de la solitud, novel•la ambientada entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, ens trasllada a un temps marcat pels estralls de la guerra civil espanyola i les guerres europees. Perfumada amb olors de la postguerra, aquesta novel•la ens relata les vicissituds d’uns anys en què la misèria , la fam i les malalties eren el pa de cada dia. Amb tot, hi descobrim uns personatges que tiren endavant malgrat les adversitats i les desigualtats socials amb valentia. Mentre molts s’enriquien aprofitant-se de la desesperació dels altres, l’estraperlo fou l’única alternativa per fer surar les economies familiars més castigades.

En un ambient dominat per la repressió franquista i el nacionalcatolicisme, un grup de presoners republicans foren obligats a treballar en la construcció de la via Val de Zafán i s’incorporaven a l’activitat diària d’una vila a la vora de l’Ebre, Aquest fet fou el punt de partida d’una historia que portà la Paula, la protagonista, a haver d’afrontar situacions inesperades que li marcaren el destí.

L’autora
Francesca Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre) és una novel•lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Col•laboradora del setmanari la Veu de l’Ebre i guardonada amb diversos premis literaris.



Itineraris amb historia. Visita guiada itinerari dels Requetés a la batalla de l’Ebre
El dissabte 23 juliol es va organitzar una visita guiada a “L’itinerari dels requetés a la Batalla de l’Ebre”

L’Itinerari dels Requetés a la Batalla de l’Ebre, ens porta per alguns llocs que ens ajudaran a entendre la trajectòria de diverses unitats d’aquest cos armat.

El primer punt d’atenció fou el Museu dels Requetés, a Vilalba dels Arcs, un petit i desconegut museu dedicat a aquest cos i de visita molt recomanable. Tot seguit, un passeig per els carrers de la població, per dirigir-nos després al proper creuament de “Quatre Camins”, on el Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat va escriure una de les seves pagines més sagnants.

El 19 d’agost de 1938 la vinya que separava "Quatre Camins" de “Punta Targa” es transformà en un camp sembrat de morts i ferits. Al finalitzar la jornada s’han perdut les tres quartes parts dels Requetés atacants: 170 ferits y 58 morts.

Després visitàrem el Vertex Gaeta, on les divisions de Navarra van fer una demostració de força els últims dies d’Agost del 38, desallotjant posicions molt fortificades per els republicans.

Tot seguint la mateixa carretera acabàrem la visita al monument que els membres de la IV divisió de Navarra van posar, ja en postguerra, en record de les gestes viscudes per les seves tropes.

El Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat

Estava format per voluntaris catalans que van arribar a les files del Terç des de la Catalunya Republicana, la major de les vegades per la frontera amb França. En aquest Terç Requeté es parlava habitualment el català i es van conservar les seves tradicions com ballar sardanes i aixecar "Castells".
Els Voluntaris Catalans eren nois, la majoria molt joves (gairebé nens), provinents de la pagesia i classes humils juntament amb professionals, intel•lectuals, estudiants i fills d’industrials i burgesos dels que les propietats havien estat confiscades per la revolució anarquista. Van arribar des d'Extremadura 850 Requetés, 22 Oficials i 33 Sergents, per defensar Vilalba dels Arcs enquadrats en la 74 Divisió.






Projecció del curt metratge “Gotas de Agua”

Coincidint amb el cap de setmana més proper a la històrica data en que va començar la Batalla de l’Ebre, al Casal Municipal de La Fatarella, es projectà “GOTAS DE AGUA”. Un curtmetratge de ficció que ens traslladà durant vint minuts a les comarques de la Ribera d’Ebre i La Terra Alta, a l’estiu del 1938.


Gravant en escenaris tan significatius com Amposta, La Serra de Pàndols, El Pinell de Brai, Miravet, Gandesa...

Aquest curtmetratge ha estat produït per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra.
En Jaume Moya, Rubén Molina, Elisabet Vidal, Elena Prat i Irene Oriach han aconseguit un gran resultat que ja ha estat projectat a diverses poblacions de les nostres comarques amb gran èxit i el dia 23 juliol va arribar a La Fatarella.

Aquesta activitat va estar organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis de La Fatarella



Sinopsis

Durant la Guerra Civil Espanyola els republicans han aconseguit creuar l’Ebre i guanyar territori. Ara el bàndol franquista comença l’ofensiva per recuperar les terres perdudes.

Joanet i Toni són dos joves soldats, de la lleva del biberó, allistats per combatre en l’ultima gran batalla republicana, la Batalla de l'Ebre.

Formen part d’un grup de soldats republicans que haurà de recórrer les terres del sud de Catalunya per reforçar posicions.

Les inclemències i crueltats de la guerra, fan que Joanet prengui la decisió de canviar de bàndol. En el seu camí apareix Íber, un home misteriós que canviarà el seu destí.


Itineraris amb historia. Visita guiada al conjunt volcànic de les Terres de l’Ebre

La visita te per objecte la difusió d’algunes de les formacions volcàniques que es poden observar a les Terres de l’Ebre, conscienciant sobre el seu valor paisatgístic i patrimonial, així com, de les possibilitats educatives i de desenvolupament turístic que aquest patrimoni permet.
Les formacions volcàniques de les Terres de l’Ebre son molt antigues, d’inicis de la era secundaria, en el període triàsic, fa més de 200 milions d’anys. Disposen de molts tipus d’erupcions, per una banda les clàssiques de cons volcànic, amb colades de lava, lapil•li; etc. Per un altra, les erupcions explosives freatomagmatiques (per contacte de lava amb l’aigua) i els sills (obertures de la superfície terrestre per on surt matèria eruptiva)
La visita
Es realitzà el dia 10 de setembre, entre Rasquera i Benifallet, férem la primera parada on la rasa de la nova carretera ens permet observar laves y bombes volcàniques.
Seguírem per l’Eix de l’Ebre en dirección a Tortosa, fins la partida del Fangar, allí a una pedrera volcànica abandonada, varem poder apreciar laves, lapil•lis, bombes volcàniques y explosions freatomagmatiques.
Tornàrem a l’Eix de l’Ebre, en direcció a Alfara de Carles, una mica abans d’arribar al poble seguíem un trencall que ens dugué al Castell de Carles, varem visitar l’ermita romànica de Sant Julià i les restes del Castell de Carles el qual es troba situat a sobre d’una xemeneia volcànica i es molt fàcil observar les restes de la mateixa , així com de l’erupció.






Jornades europees del patrimoni 2011

Els dies 24 i 25 de setembre, varem participar a les jornades europees del patrimoni 2011, que organitza el Museu d’Història de Catalunya.

A la sala d’exposicions de La Fundació el Solà, es podia visitar l’exposició “1938, la darrera resistència republicana a l’Ebre”.D’allà també sortien les visites guiades que es feien a l’espai històric del final de la Batalla de l’Ebre, on els arqueòlegs del CSIC i de la UB estaven treballant en l’excavació d’una trinxera.







Conferencia. Els guerrillers republicans a la Batalla de l’Ebre” El dia 12 de novembre al Casal de La Fatarella es presentaren les investigacions fetes sobre el “XIV Cuerpo de Guerrilleros del Ejercito Popular de la República”, els seus antecedents previs en la lluita guerrillera durant la Guerra Civil 1936-39, la seva composició i accions, per acabar amb la Segona Guerra Mundial i en el maquis de postguerra.

Aquesta curiosa unitat, totalment militaritzada, fou en certa manera, podríem dir, la protagonista dels antecedents mes llunyans del maquis antifranquista.

Contàrem amb la presencia del senyor Pedro Pí Cabanes, sergent de la 236 Brigada guerrillera. Amb els seus 91 anys d’edat i en plena forma física i psíquica, va fer-nos una síntesis de la seva biografia i va cantar-nos al final “El himno del guerrillero”.

L’acte va estar moderat per el enyor Francisco Cabrera Castillo membre de l’associació Lo Riu i un gran expert en historia de la Guerra Civil espanyola.

Al finalitzar la conferencia es va fer una petita taula rodona amb torn obert de preguntes on va participar el públic assistent.







Itineraris amb història. Visita guiada a l’espai històric del final de la Batalla de l’Ebre

El diumenge dia 13 de novembre a les 10:00 del matí es va fer una visita guiada. Es visitaren les fortificacions on, l’estiu del 1938, l’exèrcit republicà va construir un sistema de fortificacions de ciment, amb nius de metralladora, trinxeres i un gran numero de refugis subterranis, en una petita àrea summament estratègica per aconseguir el control dels passos del riu per Riba-Roja, Flix i Ascó. Aquest sistema de fortificacions era condició necessària però no suficient, calia comptar però amb el factor humà, que en aquest cas vol dir el sacrifici de quasi un miler de soldats republicans, les restes dels quals encara desprès de 73 anys, estan enterrades al camp de batalla, aquests soldats disposats a tot van presentar la darrera resistència a les tropes franquistes a la Batalla de l’Ebre, això va permetre que el gruix de l’exèrcit republicà pogués passar el riu de manera ordenada salvant la vida de molts soldats, finalitzant així la Batalla de l’Ebre.

Desprès de la visita guiada es visità l’exposició “1938. La darrera resistència republicana a l’Ebre”. L’exposició consta de panells explicatius i fotografies de tot el procés de localització i identificació de les restes de la línia fortificada de La Fatarella i de tot el procés de recuperació d’aquest espai històric del final de la batalla de l’Ebre, que està realitzant la nostra entitat. També es mostren les fotografies fetes per soldats italians, on podem veure l’estat en que va quedar el camp de batalla desprès de 48 llargues hores de resistència republicana.

noticia i video arqueolecs

http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2011/09/els_ossos_del_soldat_charlie_revifen_l_interes_per_la_linia_fortificada_de_la_fatarella_10286.php

signatura d'acord amb la Universitat de Barcelona


Lo Riu, Associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre i el Grup de Recerca Didàctica del patrimoni, museografia comprensiva i noves tecnologies (DIDPATRI) del departament de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB), han signat un acord de col•laboració per tal de promocionar la investigació arqueològica, històrica i didàctica a l’entorn de la Batalla de l’Ebre.

L’objectiu d’aquest acord es de promocionar la recerca historico-arqueològica a l’entorn de la Batalla de l'Ebre; i de potenciar la transferència de coneixement sobre els fets i el patrimoni vinculat a l'esmentada batalla amb la finalitat d’optimitzar una ciutadania conscient del seu passat, així com la potenciació de les industries culturals vinculades al turisme i el territori.

La zona d’estudi s’emmarca dins del projecte de recuperació dels espais de la Guerra civil a
les Terres de l'Ebre impulsats per l’associació Lo Riu.
Igualment, aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte Arqueologia del conflicte a Catalunya. Batalla de l'Ebre i Campanya de Catalunya 1938-1939 (BECCAT) (avalat pel grup de recerca DIDPATRI-UB i l'INCIPIT-CSIC) que té com a objectiu principal l’excavació dels
espais de conflicte de la GCE a fi d’afavorir la comprensió d’aquests, partint d’un
enfocament microarqueològic i, alhora, valoritzar aquests llocs de gran significació per a
la història recent de Catalunya.


En aquests moments, l’equip d’arqueòlegs e investigadors del “Instituto de Patrimonio (INCIPIT) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)” i del grup de recerca DIDPATRI (SGR2009-245) de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del Dr. Alfredo González-Ruibal i la Sra. Maria del Carmen Rojo Ariza, estan realitzant un seguit de excavacions arqueològiques a la Línia Fortificada de La Fatarella, un dels indrets, fins fa poc temps, més importants i desconeguts de la Batalla de l’Ebre.

La direcció dels treballs arqueològics, així com l'estudi dels materials generats anira a carrec dels esmentats grups de recerca: l’INCIPIT del CSIC i el DIDPATRI de la Universitat de Barcelona.
D’altra vanda Lo Riu, Associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre assessorarà i col•laborarà en el projecte, aportant voluntariat, per les tasques de prospecció i els treballs d'excavació.


Com va finalitzar la batalla de l’Ebre?

El final de la batalla de l’Ebre, ha estat un fet molt confós i parcialment explicat.

El 14 de novembre de 1938, l’exèrcit sublevat intenta encerclar les tropes republicanes en
retirada, però es veu aturat a la Serra de la Fatarella.

I es que a l’estiu del 1938, l’exèrcit republicà va construir un sistema defensiu, inèdit en el front de l'Ebre, un seguit de fortificacions de ciment, amb nius de metralladora, trinxeres i un gran numero de refugis subterranis en una area summament estratègica per aconseguir el control dels passos del riu per Riba-Roja d’Ebre, Flix i Ascó.

Aquest sistema de fortificacions era condició necessària però no suficient, calia comptar però amb el factor humà, que en aquest cas vol dir el sacrifici i la immolació de quasi un miler de soldats republicans que disposats a tot van presentar la darrera resistència a les tropes del bàndol sublevat a la Batalla de l’Ebre, això va permetre que el gruix de l’exèrcit Republicà es pogués replegar i passar el riu de manera ordenada salvant la vida de molts soldats. Finalitzant així la batalla de l’Ebre

Durant gairebé una setantena d’anys, aquesta línia defensiva ha estat desapareguda i considerada un vaixell fantasma en la historiografia de la Batalla de l'Ebre.
En concret, documents del bàndol sublevat com els del republicà indicaven que s’havia construït, entre Riba-Roja d'Ebre, la Serra de La Fatarella i Ascó, una línia de resistència republicana la qual, en un informe realitzat per la secció topogràfica del “Corpo di Truppe Voluntarie” (CTV) els italians que van ajudar a Franco, la van anomenar “Campo Trincerato di Fatarella”.

L’estiu del 2005, quasi casualment, un grup d’investigadors “amateurs”, d’aquests alguns avui formen part de Lo Riu, gracies a aquest document excepcional del CTV, van aconseguir localitzar les restes d’aquesta línea de fortificacions. Sobre el terreny, comparant cartografia antiga i moderna, i les fotografies italianes amb la fisonomia actual del paisatge, van trobar amagats entre matolls i a vegades pràcticament sota terra, les restes de la línia fortificada de La Fatarella.

En aquest context van tenir un altre sorpresa agradable, amb gran incredulitat, van descobrir les restes d’una petita ciutat en els cingles de La Fatarella, edificis amb parets enguixades, terres empedrats (idènticament que moltes aceres de Barcelona), restes de forns, el lloc de comandament de transmissions, multitud de refugis subterranis...,emparats amb els boscos de la Serra de la Fatarella, el XV Cos d’exèrcit de la república va construir la seva seu de comandament i serveis.

L’indret quadrava a la perfecció amb les descripcions que feia de la seu del XV cos d’exèrcit el seu comandament màxim, el tinent coronel Manuel Tagüeña i també amb les poques fotos de la època que es conserven.


Motivació de la intervenció

La reconstrucció històrica de les darreres fases de la Batalla de l'Ebre (1938) fa aconsellable, una prospecció intensiva per documentar aquestes estructures defensives del bàndol republicà i un sondeig arqueològic en algun dels elements patrimonials que pugui oferir més informació sobre aquestes últimes fases del conflicte.

Així doncs, s’ha seleccionat una àrea en funció de la documentació històrica així com notícies dels veïns i el treball fet anteriorment per l’associació Lo Riu que ens indiquen la presència d’estructures i a més degut a què la majoria d’estructures estan colgades ofereix més possibilitats de conservació.

Caldria afegir que la informació procedent de les dades arqueològiques ajudarà a completar les dades aportades per les fonts textuals, les cartogràfiques i les orals, perquè aporten detalls de la lluita i la vida en els búnquers i trinxeres que tot sovint no apareixen en les darreres fonts esmentades.

D’altra banda, donada l’activitat furtiva que afecta especialment a aquest tipus de restes,
considerem que s’ha de dur amb certa urgència aquesta intervenció per assegurar el
caràcter científic de la recerca sota l’aval d’un equip qualificat i amb experiència en aquest tipus d’espais històrics.

Tu ajudes

Projecte: Neteja i condicionament de les restes arqueològiques de la línia fortificada de La Fatarella

Descripció de l'entitat: Lo Riu, Associació per l’Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l’Ebre és una entitat, sense finalitat lucrativa, que fou creada l’any 2007. La seva seu social està a La Fatarella i el seu objectiu és l’estudi, la recerca i la recuperació del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre.

La seva primera línia d’actuació ha estat la trobada, l’any 2005, i posada en valor de la línia fortificada de La Fatarella i del lloc de comandament del XV Cos d’Exèrcit de la República, totes dues descobertes corresponen a la Batalla de l’Ebre.

En aquests moments, tot i haver iniciat altres projectes, l’Associació “Lo Riu” consolida les descobertes relacionades amb el període del final de la Batalla de l’Ebre, i també ofereix, amb una periodicitat mensual, tot un seguit d’actes i conferències relacionades amb la recuperació de la nostra història i patrimoni, així com xerrades i visites guiades als escenaris mes emblemàtics de la Batalla de l’Ebre.

Descripció del projecte: Després d’haver fet ja la identificació, catalogació i documentació arqueològica d’una part de les restes que formen la línia fortificada de serra de La Fatarella, on els dies 15 i 16 de novembre de 1938 les tropes republicanes van resistir duran 48 hores, per així poder-se replegar i creuar de forma ordenada l’Ebre, ara ja en retirada, finalitzant així els 115 dies que va durar la Batalla de l’Ebre.

Amb aquest projecte volem realitzar la neteja, el condicionament i la museïtzació d’una part de la línia fortificada de La Fatarella (Zona 1). Algunes d’aquestes restes es troben cobertes de vegetació i en mal estat de conservació. Per aquest treball s’utilitzaran els mètodes més correctes i sempre amb la supervisió d’un arqueòleg. També es netejaran de vegetació i es condicionaran els accessos per facilitar al visitant l’accés a aquestes restes.

Podeu votar de l’1 de març al 30 d’abril de 2011, des d’aquest lloc web
http://www.tuajudes.com/votar/projecte/2011/1327 o des de la vostra oficina
de Catalunya Caixa, on podreu recollir una samarreta dissenyada per
Mariscal.

Àmbit: Medi ambient i Patrimoni
Codi de votació: 1327
Import sol•licitat: 2.500 €

Història, Paisatge i Patrimoni 2010

Les jornades Història, Paisatge i Patrimoni 2010, que ha organitzat Lo Riu, associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre amb la col•laboració de l’Institut Ramon Muntaner i altres entitats, s’han desenvolupat durant tot l’any 2010. Aquestes jornades son un seguit d’activitats ( itineraris guiats, presentacions de llibres, conferencies, exposicions...) de temàtica variada, als quals ha participat gent de edats i poblacions diverses, que a continuació els detallem.

Itineraris amb historia. Visita guiada al Monument dels Brigadistes Internacionals a Pàndols.

El dia 5 de juliol es va fer una visita guiada al monument erigit el 1938, en plena batalla de l’Ebre, per els soldats de la 15 brigada de la 35 divisió internacional.


En un racó anomenat la vall Closa, a la Serra de Pàndols, en un petit replà entre el bosc. Te forma de piràmide esglaonada, amb tot de noms gravats en un ciment que ara fa quasi setanta-dos anys va ser fresc. Un monument que ha arribat als nostres dies gràcies a una restauració que va fer un grup de particulars procedents de diferents llocs de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol.


Les inscripcions

Per el que fa a la identitat de les persones que figuren inscrites a la lapida situada a sobre de l’últim esglaó del monument, em de dir que corresponen a 19 membres de les Brigades Internacionals i a 17 combatents espanyols. Es tracta, en la majoria dels casos, d’oficials o comissaris de les B.I. i de l’exèrcit republicà, així com alguns soldats que es distingiren en algun fet d’armes. Per part de la XV brigada de la BI, a la lapida figuren els noms d’anglesos com Harry Dobson, louis Clive, Walli Tapsell, Morris Miller i Dave Guest, els nord-americans James Codo, Arnold Jack Reid, Dave Doran, Phil Detro, Sol Rose, Joe Bianca i Robert Meriman, els canadencs James Cochrane, Nilio Makela, Harri Swidorovski i Jack Stele, el cuba Efraim Guasch, el letó Egan Schmidt "Misha" i Marck Milhan que provenia de Palestina.
Per el que fa als espanyols, els valencians Emilio Sánchez, Fermín Vicens, Francisco Garcia Martínez, Matías Vanován y Juan Abad García, els toledans José Rausell y Pedro Muñoz, l’aragones Vicente Pelacay, els granadins Francisco Fernández, Pedro Martínez, Francisco Rivelles i de Castelló Juan A. Redondo, José Barba García d’Albacete, Joaquín Redón, també els catalans José Salvo i Angel Gómez de Barcelona, Vicente Joval de Lléida i Magín Nadal de Girona. De tots, el mes famós es, sens dubte, Robert Merriman. Amb el qual es va inspirar l’escriptor nord-america Ernest Hemingway a la hora de crear el perfil del protagonista de la seva novel•la sobre la Guerra Civil espanyola “Por quien doblan las campanas”. També podem destacar la figura de l’anglès Louis Clive, pel fet de que quan va allistar-se a les B.I. era regidor laborista de South Kensington. Provenia de família aristòcrata, s’havia educat al col•legi de Eton i a la Universitat d’Oxford i als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, va formar part de l’equip britànic de rem. Destacarem també l’assistència d’un grup de professors universitaris britànics.

Presentació del llibre EBRO 1938 La batalla de la Tierra Alta

El dia 24 de juliol es va presentar, a la sala polivalent de la Fundació El Solà, el llibre de Rubén Garcia Cebollero, “EBRO 1938. La batalla de la Tierra Alta”. El president del Centre de Documentació de la Batalla de l’Ebre, el senyor Francisco Cabrera Castillo, va fer una breu explicació del que va ser la batalla de l’Ebre Tot seguit el senyor Rubén Garcia Cebollero, va fer la presentació del seu llibre i va respondre les preguntes dels assistents. Al finalitzar l’acte es van signar els llibres que es podien adquirir a l’entrada.


El llibre

El 25 de juliol del 1938. Les tropes republicanes es preparen per creuar l’Ebre, utilitzen “pontones”, barques petites, metralladores i morters.Passen el riu a les zero hores i quinze minuts, així s’inicia una de les majors batalles que es van lliurar a la Guerra Civil Espanyola. Una historia d’amor i vida, dolor i mort, on l’amistat i l’esperança s’arreceren baix el foc de la guerra. Rubén García Cebollero ha aconseguit escriure una novel•la intensa, reflex viu de la tragèdia i de l’odissea dels seus protagonistes: un entramat de personatges dels dos bàndols, immersos en una lluita infernal i tintada de sang.

L’autor

Rubén García Cebollero va néixer el 1975 a Barcelona. Es llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on actualment estudia també Publicitat i Relacions Públiques. Com escriptor, ha obtingut diversos premis de poesia, amb la seva primera novel•la Ebro 1938 publicada per l’editorial Nowtilus. Presentada amb el títol de Fuego en el Ebro.1938, va arribar a ser finalista del Premi Planeta de Novel•la 2004

Itineraris amb historia. Visita al conjunt històric de Les Camposines

El dia 18 de setembre es va fer un itinerari guiat, pel conjunt històric de Les Camposines. Es va visitar el jaciment clàssic internacional de fòssils del triàsic, aquest jaciment ja fou estudiat el 1928 i al 1930 a la seció científica de l’Institut Català d’Història Natural el doctor Mosen Bataller va presentar la troballa de tres noves espècies. Es va donar una explicació de la formació de la Terra Alta i de les diferents espècies de fòssils que podem trobar en aquest jaciment. Alli els nens assistents van poder identificar els diferents fòssils que es troben incrustats a les parets de la roca.



Es va visitar també l’església templera de Sant Bartomeu, única construcció que queda en peu del que fou l‘antic poble de Les Camposines, pertanyent, avui al terme municipal de La Fatarella.
Es va donar una explicació del que fou l’antic poble de les Camposines i dels seus primers pobladors, també de l’ordre del temple i de la simbologia templera existent dintre de l’església de Sant Bartomeu.
Es van visitar els hostals de Les Camposines, mes coneguts com “les ventes”, on s’explicà diferents histories succeïdes en aquests antics hostals a peu de carretera, on s’allotjaven viatgers, pastors, comerciants i fins i tot lladres.

video

Aquets hostals ja son citats per Henrique Cock, notari apostòlic i arquer de la guàrdia reial amb relació al viatge fet per Felip II al 1585. Alguns d’ells van tenir un paper molt important durant la Batalla de l’Ebre. També es van visitaran les sínies del Riu sec, tot un sistema de reg d’herència islàmica. Al seu costat es troba el “molí Nou de les Camposines” que aprofitava l’aigua per fer anar les pedres per moldre el blat i fer farina. L’itinerari guiat va finalitzar a la zona atrinxerada de les Camposines. Un lloc clau i estratègic per ambdós exercits enfrontats a la Batalla de l’Ebre.

Jornades europees del patrimoni 2010

Els dies 25 i 26 de setembre, vàrem participar a les jornades europees del patrimoni 2010, que organitza el Museu d’Història de Catalunya. A la sala polivalent de La Fundació el Solà es va fer la presentació de la 1º fase dels treballs de documentació i catalogació arqueològica de la línia fortificada de La Fatarella. Aquests treballs arqueològics els va dur a terme la nostra entitat amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A la sala d’exposicions de La Fundació el Solà, també es podia visitar l’exposició “1938, la darrera resistència republicana a l’Ebre”. D’allà també sortien les visites guiades que es feien a la Línea fortificada de La Serra de La Fatarella, on l’arqueòleg donava les explicacions de com s’havia realitzat el treball de catalogació.

Conferencia. El poblament del Delta de l’Ebre.

Aqueta conferencia es va fer el 23 d’octubre al Consell Comarcal del Montsià. Les Terres de l'Ebre sempre havien viscut al marge, a manca de bones comunicacions amb altres territoris.
El riu era font de vida i de comunicació per a la seva gent, però també per a l’estat, com a via fluvial de comunicació. L'Ebre tenia una projecció social, cultural i econòmica adquirida ja a l’època àrab, com els sistemes de regadiu o les sínies. És per això que pocs pobles de la Catalunya nova, i especialment les Terres de l'Ebre, tenen noms cristianitzats amb sants i santes. Pel seu enclavament, les Terres de l’Ebre, també es veuen influenciades pel creuament amb cultures anteriors. El propi historiador de l'Imperi Romà Titus Livi ja fa referència a una important ciutat al marge dret del riu. De la mateixa manera, en l’època de la reconquesta, durant gairebé dos segles es va encallar a l'Ebre l’expansió de la Corona d'Aragó, estant les Terres de l'Ebre influenciades per les ordres militars religioses, donat que escapaven al control del propi rei en ser "terra de corredories entre moros i cristians" A les Terres de l'Ebre tot va donar un tomb radical arran el projecte faraònic de canalització del Delta de l'Ebre a mitjans segle XIX. El projecte de canalització era un projecte de gran envergadura per donar una nova sortida al mar i continuar el riu Ebre sent un eix estratègic fonamental de comunicació i comerç fins a l'interior de la Península, donat que les boques de l'Ebre resultaven molt dificultoses per a les embarcacions en anar-se taponant i creant dunes submarines. Fins i tot el canal d'Amposta a La Ràpita tenia a la vista convertir La Ràpita (rebatejada llavors com a Sant Carles de La Ràpita en ser una obra de Carles III) en un gran eix comercial i portuari. El gran projecte es va truncar ràpidament: els canals també s’anaven sedimentant impedint la circulació de grans naus. A partir d’aquí, va sorgir la idea d’utilitzar els canals per a regadiu al Delta i, en conseqüència, producció agrícola, a més de, potser, trobar noves àrees de producció salina, com les Salines de La Trinitat, entre d’altres mitjans de riquesa. El Delta de l'Ebre era llavors un lloc inhòspit, armat de canyissars i xisques, aigües insalubres causa de mortalitat (malària, febre groga...) i feres salvatges. Fins i tot el Veguer de les Salines s’hostatjava vora el mar amagat de tota la plaga de perills que comportava el Delta. Va arrencar el projecte, primer només a l’hemisferi dret del Delta (on queda Amposta) amb grans inversors visionaris com el conegut Jules Carvallo Carrión. Els primers pobladors vivien en cases isolades, lluny del no res, amb l’horitzó buit cap al mar i els pics de Caro a l’altra banda. Molts d’ells morien treballant la terra insalubre, però, poc a poc, anaven guanyant terra productiva, i així progressivament. Les cases isolades es van transformant ràpidament en grups de població. A l'hemidelta dret, es formen i creixen progressivament l'Enveja, Balada o els Muntells, a la vegada que també creix La Ràpita i especialment Amposta. Posteriorment, amb l’èxit de l'hemidelta dret (en un període tan breu com 50 anys!!), es construeix el Canal de l'Esquerra el 1912, i a aquell hemidelta apareixen poblacions com Camarles, l'Aldea, Jesús i Maria o La Cava. Es culmina així el poblament del Delta de l'Ebre! La cultura, el folklore, l’economia, les tradicions, les costums... per suposat, va canviar radicalment la fesomia del territori. La colonització i, per tant, l’arribada de nous pobladors, va portar al Delta principalment persones, colles i famílies vingudes de les comarques de l'interior (Terra Alta i Ribera d'Ebre), d'Aragó, el País Valencià i Lleida. La mescla de tot plegat va transformar i crear la personalitat i la identitat ebrenca. Allò que avui som i tant ens identifica com a territori: les Terres de l'Ebre!

El ponent.

Marc Ferreres Porres (Amposta, 1980). Advocat i Tècnic de Consum en l’actualitat, res més lluny del món cultural, però sempre ha manifestat una gran vocació envers la cultura i la història. Gran lector des de petit. D’adolescent col•labora en diversos mitjans de comunicació de l'Ebre, sobre festivitats, actes culturals o tradicionals. Als 16 anys ofereix una exposició fotogràfica i històrica de personatges il•lustres d'Amposta a la Unió Filharmònica d'Amposta. A la universitat, becat a Holanda pel Programa Erasmus, escriu per al setmanari l'Ebre relats de la vida i tradicions holandeses. El 2006 guanya el XII Premi Literari “Terra de Fang” de Deltebre, en la modalitat d’assaig, amb l’obra "La colonització del Delta de l'Ebre". Participa com a voluntari a camps de recuperació històrica. A la vegada que també pertany a nombroses entitats i associacions.

Conferencia. La sanitat durant la guerra civil espanyola.

L’objectiu principal d’aquesta conferència es explicar com s’organitzava i quin paper tingué durant la guerra civil, la sanitat i al mateix temps, contribuir a recuperar una part de la nostra història que moltes vegades a quedat oblidada pels historiadors: els hospitals de campanya durant el conflicte, ja que sovint s’han preocupat mes del vessant bèl•lic i les seves conseqüències sobre la població que no pas dels aspectes sanitaris. El conferenciant fou el senyor Jordi Pérez Molina, coautor del llibre “L’hospital de sang de Valls 1937-1939” editat per l’Institut d’Estudis Vallencs. L’esclat de la rebel•lió militar el 18 de juliol de 1936 motivaren una reorganització de les estructures sanitàries vigents, que, a mesura que progressava la guerra anaren canviant. Just començat el conflicte, es va tenir que crear o reorganitzar serveis de tot tipus i un dels que major activitat va tenir, indiscutiblement, fou la sanitat. Primerament, foren els sindicats, partits polítics i altres organitzacions els que començaren la denominada “ORGANIZACION HOSPITALARIA”, fundant hospitals arreu del territori. Posteriorment, fou el govern de la república el que es feu càrrec d’aquesta reestructuració tant a escala civil com militar. Arreu del país es fundaren gran quantitat d’hospitals de tota mena fins i tot de forma improvisada. Amb l’ajuda de professionals sanitaris civils, s’instal•laren hospitals militars en esglésies, convents, i fins i tot hotels, com l’Hotel Ritz de Madrid, el 1936. Molts hospitals de Catalunya es transformaren en hospitals militars, un exemple molt clar es la Clínica de Sant Josep, a Barcelona. L’organització dels serveis sanitaris de L’Exercit de l’Ebre responia a una sèrie de punts d’assistència, que anava des de els hospitals de primera línea de front fins als hospitals de reraguarda. Sovint amb l’apropament de la línea de front els hospitals de reraguarda es convertien en hospitals de primera línea.

Itineraris amb història. Visita guiada a la Serra de La Fatarella.

El diumenge dia 14 a les 10:00 del matí es va fer una visita guiada. Es visitaren les fortificacions on, l’estiu del 1938, l’exèrcit republicà va construir un sistema de fortificacions de ciment, amb nius de metralladora, trinxeres i un gran numero de refugis subterranis, en una petita àrea summament estratègica per aconseguir el control dels passos del riu per Riba-Roja, Flix i Ascó. Aquest sistema de fortificacions era condició necessària però no suficient, calia comptar però amb el factor humà, que en aquest cas vol dir el sacrifici de quasi un miler de soldats republicans, les restes dels quals encara desprès de 72 anys, estan enterrades al camp de batalla, aquets soldats disposats a tot van presentar la darrera resistència a les tropes franquistes a la Batalla de l’Ebre, això va permetre que el gruix de l’exèrcit republicà pogués passar el riu de manera ordenada salvant la vida de molts soldats, finalitzant així la Batalla de l’Ebre. Desprès de la visita guiada es visità l’exposició “1938. La darrera resistència republicana a l’Ebre”. L’exposició consta de panells explicatius i fotografies de tot el procés de localització i identificació de les restes de la línea fortificada de La Fatarella i de tot el procés de recuperació d’aquest espai històric del final de la batalla de l’Ebre, que està realitzant la nostra entitat. També es mostren les fotografies fetes per soldats italians, on podem veure l’estat en que va quedar el camp de batalla desprès de 48 llargues hores de resistència republicana.