ACTE DE MEMÒRIA ALS FATARELLENCS DEPORTATS ALS CAMPS NAZIS

Republicans, exili i deportació

Després de la guerra, el 1939 molts republicans van tenir de creuar els pirineus i passar a Franca. Entre aquets estaven també 3 fatarellencs.

 

Allí el govern francès va habilitar camps de  “refugiats”, un dels mes coneguts potser es Argelers, camps on es concentraven milers de refugiats espanyols que fugin del franquisme van acabar entre una línia de filferro espinós i el mar.

 

Amb unes condicions deplorables, hi intentaven sobreviure nens, dones, homes i ancians,  molts d’aquells homes republicans, per poder sortir d’aquells camps, es van allistar als batallons de treballadors estrangers i van ser els encarregats de fer fortificacions en aquella nova guerra que començava a Europa.

 

Alguns altres van lluitar amb l’exercit francès durant la II Guerra Mundial (1939-1945) i foren capturats per els nazis al juny de 1940.

Com a condició militar que tenien, van ser primer empresonats als “stalags”, camps habilitats per els nazis com ha camps de presoners de guerra.

Durant l’ocupació nazi de França alguns republicans col·laboraren amb la “resistència francesa”. Bona part dels republicans exiliats serien capturats per l’exèrcit alemany durant les setmanes posteriors a la invasió de França, al maig de 1940.

Aquests republicans, abandonats a la seva sort pel govern de Vichy, van ser capturats per la GESTAPO amb el consentiment de l’Espanya franquista. Va ser llavors quan els van classificar com a apàtrides, sent traslladats a camps de concentració

Aquí també hi hem d’incloure un tercer grup de exiliats republicans, pertanyen al denominat “comboi d’Anguleme”, aquets eren civils refugiats a “Les Allier”, un centre de refugiats pròxim a la població francesa de Angouleme, on hi havia homes, dones i nens.

 

Mauthausen

Per tota l’Europa nazi es van construir diversos camps de concentració.

Quan es va començar a construir aquest camp de concentració i extermini al nord d’Àustria encara no havia començat la 2ª Guerra Mundial. Tenia un camp anex, Gusen.

Gusen estava format per un conjunt de tres camps (Gusen I, II i III) dirigits per els mateixos responsables que Mauthausen. Aquets camps eren dirigits per les SS. Gusen I fou construït entre 1938-1940, Gusen II i III el 1944.

Gusen I fou un camp de classe III , que en la terminologia de la GESTAPO significava “retorn no desitjat”.

Allí no tan sols van ser deportats presoners de guerra, sinó que amb la seva política suprematista i d’extermini els nazis van deportar a homosexuals, dones, homes, nens, ancians,  de diferents ètnies, races o religions, també deportats polítics. Aquets presoners alguns eren utilitzats com ha ma d’obra en fabriques de munició (homes i dones sanes) els nens menors de 12 anys i els ancians anaven directament a les càmeres de gas.

Al finalitzar la guerra, quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, per els barracons de Mauthausen havien passat 200.000 persones i dintre els seus murs en van morir unes 120.000 .

Dels 7200 espanyols que van arribar a Gusen, entre 1940 i 1945 dos terços van morir. La majoria a Gusen I. Entre ells 2 fatarellencs,  Ramon Ruana Fucho (08/01/1942) i Pasqual Tigell Pasqual (31/10/1942).

Ramon Pujadas Balsebre fou un altre fatarellenc, però en aquest cas fou traslladat a Gusen procedent de Polònia i posteriorment internat al camp de Ebensee, el 6 de maig de 1945 es alliberat, juntament amb altres supervivents d’aquest camp.

 


Stolpersteine a La Fatarella.


En memòria dels 3 fatarellencs deportats als camps nazis el dia 11 de juny a les 5 de la tarda es col·locaran 3 stolpersteine, que recordaran el seu nom i el seu pas per Mauthausen.

L’acte de memòria organitzat per l’associació Lo Riu i KSFR 1936-1938, tindrà lloc a la plaça Major on també es farà una xarrada sobre els republicans i els camps nazis, el ponent serà un membre de “grupo de familiares deportados de Madrid” i també es podrà visitar una exposició sobre el camp de Mauthausen.


 "Qui  vulgui llegir l’inscripció d’una Stolpersteine, tindrà d’inclinar-se davant les  víctimes                                                                                                                                  (Gunter Demnig)

 

 

El projecte Stolpersteine

Les Stolpersteine son uns petits blocs de ciment de forma cúbica (10 x 10 x 10 cm) en els que a una de les seves cares està coberta per una fina lamina de llautó on s’hi ha gravat una inscripció que recorda a una víctima del nazisme. Stolpersteine es una paraula composta alemana, de difícil traducció al català. Però la podríem traduir com  "pedra que et fa ensopegar”.

Es una ensopegada en sentit figurat  ja que s’instal·len encastades al paviment de forma que no sobresurtin en absolut de la superfície del carrer.

La idea de ensopegar es perquè sigui una ensopegada emocional quan et trobes al davant d’una i llegeixis el text, al donar-te conte de que en aquell lloc va néixer/viure una víctima del nazisme, normalment anònima. Es una acció mes de memòria històrica.

Les Stolpersteine es una idea de l'artista alemany Gunter Demnig. La seva carrera professional no va tenir cap relació amb aspectes commemoratius fins a la dècada final del segle XX. Davant la negació a la seva ciutat natal, Colònia (Alemanya), i el fet de la deportació de gitanos des d'aquesta localitat, reacciona pintant, el camí que van seguir aquestes persones fins a l'estació de ferrocarril des don van ser deportats a camps de concentració i extermini.

Posteriorment, decideix que aquest record sigui més personal. Així, enginya el petit bloc memorial, dedicat a una persona, que instal·là de forma, en principi, clandestinament davant dels habitatges que van habitar les víctimes. Neixen així les Stolpersteine.

Les Stolpersteine ​​reconeixen a víctimes que hagin estat afectades durant el període comprès entre els anys 1933 i 1945. Actualment la xifra de Stolpersteine ​​instal·lades al mon és de, aproximadament, 72.000. Les poden trobar en gairebé 2.000 ciutats de 24 països, 23 europeus i Argentina.

 

 

 

 

 

VISITA ESTUDIANTS INSTITUT VILADECANS

 

El passat dimats varem realitzar una visita a un grup (64) estudiants de l'Institut Miramar de Viladecans.

Vam visitar el lloc, on la XV brigada Internacional va creuar l'Ebre, tambe vam anar al C.I. del final de la Batalla de l'Ebre a La Fatarella i vam finalitzar visitant el camp fortificat de la Serra de La Fatarella i el lloc des d'on el Tinent Coronel Manuel Tagüeña, va dirigir les tropes del XV cos d'Exercit de la República.



GALERIA DE FOTOS 14-11-2021



















Grup de Requetés de la 1ª Divisió de Navarra



                                                                                                                    El  Pater , arengant la tropa












Posició de la  27 Div. Republicana (La Bruja)



                
    
                                                            
                                Soldats de la 82 Divisió i del Cos Exercit Marroquí













Visita guiada als diferents diorames dels recreadors


 






Visita guiada a les fortificacións del final de la Batalla de l'Ebre



                                        
                                    

   Diorama campament recreadors








Grups de recreació


VISITES BATALLA DE L'EBRE

Degut a la millora de la situació sanitaria de la Covid 19. Ja tornem a fer visites guiades i hem tornat a obrir el centre d'interpretació del final de la Batalla de l'Ebre a La Fatarella.

Podeu concertar la visita o demanar informació sobre les visites guiades que oferin per els espais historics de la batalla de l'Ebre alst elefons: 639991749  / 646925114

VISITA GUIADA

El passat dia 11 varem fer una viasita guiada als familiars de Manuel Tagüeña, que estaven passant uns dies de vacances a les nostres terres.

HOMENATGE A CIPRIANO MARTOS

NOTA DE PREMSA


La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, el Fòrum de Tarragona per la Memòria i Lo Riu, Associació per l'Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l'Ebre us convoquen a la doble concentració d’homenatge a Cipriano Martos Jiménez per reivindicar la seva exhumació de la fossa de beneficència on la Guardia Civil el va inhumar sense el consentiment familiar, de forma clandestina i il·legal.


Lloc:  Passeig de Mata, 5. Reus.

Data: 18 de setembre de 2021.

Hora: 11.00


Segona concentració i ofrena floral.


Lloc: Cementiri de Reus.

Data: 18 de setembre de 2021.

Hora: 12.00





Qui era en Cipriano Martos Jiménez i què va haver de patir?



Cipriano era un treballador, sindicalista de l’Oposición Sindical Obrera, militant del Partido Comunista Español (marxista-leninista) i del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota. Va ser detingut en una caiguda múltiple el 25 d’agost de 1973 a Reus per haver llançat uns fulls volants a una fàbrica d’Igualada. Una vegada dins de la caserna va ser torturat de manera sàdica fins al punt de fer-li ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola a l’estómac. En aquest lamentable estat el van portar davant del jutge que va ordenar el seu trasllat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Reus. El dia 29 d’agost, malgrat la seva impossibilitat per poder respondre, el jutge va voler prendre-li declaració a l’hospital des d’on va sortir mort i d’amagat el 18 de setembre.


Va ser un final llarg i en solitud el d’en Cipriano, custodiat a tota hora per una parella de guàrdies civils observant impassibles la seva agonia. El seu va ser un assassinat d’estat despietat. No va poder ser visitat ni tan sols pel seu advocat i molt menys per la seva família, que no va ser avisada fins que va morir el 17 de setembre. Ni tan sols van poder acomiadar-se del seu cos sense vida després de viatjar tota una nit en taxi des de Granada. La seva mare va implorar ben bé de genolls que li deixessin veure el seu fill mort i els números de la Guàrdia Civil li van barrar el pas a cops de peu i amenaces.


Mentrestant les despulles d’en Cipriano van ser inhumades a una fossa de beneficència al Cementiri de Reus, sent falsificada la signatura del seu pare, que no va poder viatjar des del seu poble per problemes de salut. Els seus pares van morir amb la pena de no poder acomiadar-se del seu estimat fill, una meravellosa, solidària, generosa, empàtica, compromesa i bona persona. Un lluitador antifranquista a qui els botxins de la dictadura li van robar la vida amb només 30 anys.


Què volem?


Volem l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez i que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares a Granada i poder fer-li el comiat que es mereix com a republicà que no va abandonar la lluita per la llibertat. El Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides (WGEID) és al corrent del cas. Tenim l'empara del dret internacional que fixa l'obligació inexcusable d'exhumar. La causa d'en Cipriano és la punta de l'iceberg dels milers de persones desaparegudes que són a les fosses comunes, a Catalunya i a la resta de l'Estat, i que els seus familiars volen identificar i enterrar dignament. 


Què s’ha fet fins ara?


En el marc de la Llei 10/2009 aprovada pel Parlament de Catalunya l’Antonio Martos Jiménez va sol·licitar l’any 2017 l’exhumació del seu germà Cipriano a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. La llavors directora Carme García i Suárez va demanar un estudi de viabilitat per a l’exhumació d’en Cipriano i aquest mateix any l’Antonio Martos Jiménez va ser citat a l’hospital Vall d’Hebron on se li va extreure una mostra d’ADN. 


El 2019 la directora Gemma Domènech i Casadevall va comunicar al germà d’en Cipriano la negativa a l’exhumació amb una manca total d’empatia i ni tan sols li va deixar veure l’informe tècnic que sosté la no intervenció en la fossa on va ser inhumat Cipriano sense el consentiment familiar. El cas de Cipriano Martos Jiménez també està present a l’anomenada Querella Argentina i entre la documentació aportada consta un informe d’exhumació favorable elaborat per l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica. Aquest informe de viabilitat també va ser proporcionat a la Direcció General de Memòria Democràtica i no va ser pres en consideració malgrat la professionalitat i experiència de l’ARMH. I per últim, aquest agost ha estat registrada aquesta digna petició d'exhumació adreçada a la Consellera de Justicia, senyora Lourdes Ciuró. 





Podeu llegir el manifest aquí:

Fem campanya per seguir recollint signatures d'entitats i persones, aquí:

Llistat obert de persones i entitats signants de l'adhesió a la petició d'exhumació d'en Cipriano Martos aquí:

VISITES GUIADES

 


MANIFEST PER L'EXHUMACIÓ DEL LLUITADOR ANTIFRANQUISTA CIPRIANO MARTOS

L'associació Lo Riu us convidem a llegir el manifest sobre Cipriano Martos Jiménez, obrer, sindicalista i antifranquista, mort a Reus, el 1973, després de ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil i que signeu la petició d'exhumació, dret, que de moment, la Generalitat de Cataluny està negant a la família.
Us agrairem, també, que en feu màxima difusió.
Veritat, justícia i reparació per totes les víctimes del franquisme.




Volem l’exhumació del lluitador antifranquista Cipriano Martos Jiménez!

El dret de la família Martos Jiménez a l’exhumació d’en Cipriano és el nostre dret i la nostra obligació, per això us preguem que signeu aquesta petició de justícia.

Dir-vos a qui no conegueu el cas d’en Cipriano Martos Jiménez (Maldonadillo, Granada, 1942 -  Reus, 1973) que aquest és un dels casos més colpidors dels crims dels últims anys del franquisme i que presenta la cara més fosca de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat de la dictadura per la seva salvatge crueltat.

Qui era en Cipriano Martos Jiménez i què va haver de patir?

Cipriano era un treballador, sindicalista de l’Oposición Sindical Obrera, militant del Partido Comunista Español (marxista-leninista) i del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota. Va ser detingut en una caiguda múltiple el 25 d’agost de 1973 a Reus per haver llançat uns fulls volants a una fàbrica d’Igualada. Una vegada dins de la caserna va ser torturat de manera sàdica fins al punt de fer-li ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola a l’estómac. En aquest lamentable estat el van portar davant del jutge que va ordenar el seu trasllat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Reus. El dia 29 d’agost, malgrat la seva impossibilitat per poder respondre, el jutge va voler prendre-li declaració a l’hospital des d’on va sortir mort i d’amagat el 18 de setembre. Va ser un final llarg i en solitud el d’en Cipriano, custodiat a tota hora per una parella de guàrdies civils observant impassibles la seva agonia. El seu va ser un assassinat d’estat despietat. No va poder ser visitat ni tan sols pel seu advocat i molt menys per la seva família, que no va ser avisada fins que va morir el 17 de setembre. Ni tan sols van poder acomiadar-se del seu cos sense vida després de viatjar tota una nit en taxi des de Granada. La seva mare va implorar ben bé de genolls que li deixessin veure el seu fill mort i els números de la Guàrdia Civil li van barrar el pas a cops de peu i amenaces. Mentrestant les despulles d’en Cipriano van ser inhumades a una fossa de beneficència al Cementiri de Reus, sent falsificada la signatura del seu pare, que no va poder viatjar des del seu poble per problemes de salut. Els seus pares van morir amb la pena de no poder acomiadar-se del seu estimat fill, una meravellosa, solidària, generosa, empàtica, compromesa i bona persona. Un lluitador antifranquista a qui els botxins de la dictadura li van robar la vida amb només 30 anys.

Què s’ha fet fins ara?

El cas d’aquest militant antifeixista forma part de la Causa 4591/10 que s’instrueix a la República Argentina. Entre les peticions que ha fet el seu germà Antonio a l’empara de la Justícia Universal està l’exhumació d’en Cipriano. Aquesta exhumació va ser sol·licitada per la justícia argentina mitjançant un exhort que el Jutjat d’Instrucció Nº 4 de Reus va retornar el  2016 a instància de la Fiscalia de Tarragona, atenent les directrius de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal i incomplint els acords bilaterals entre l’estat espanyol i l’argentí. A principis de 2020 es va tornar a lliurar un altre exhort. L’agost del 2020 l’actual Fiscal General a petició de querellants i associacions de l’estat espanyol i de l’exili va deixar sense efecte la comunicació de la seva predecessora en el càrrec. Per això els advocats Máximo Castex i Ana Messuti en cas de nova devolució tornaran a sol·licitar un nou exhort a la jutgessa María Servini per a l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez. L’estat espanyol no pot continuar emparant la impunitat del franquisme si vol ser un estat democràtic i la justícia del Regne d’Espanya ha d’atendre els exhorts de la justícia de la República Argentina. 

En el marc de la Llei 10/2009 aprovada pel Parlament de Catalunya l’Antonio Martos Jiménez va sol·licitar l’any 2017 l’exhumació del seu germà Cipriano a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. La llavors directora Carme García i Suárez va demanar un estudi de viabilitat per a l’exhumació d’en Cipriano i aquest mateix any l’Antonio Martos Jiménez va ser citat a l’hospital Vall d’Hebron on se li va extreure una mostra d’ADN. El 2019 la directora Gemma Domènech i Casadevall va comunicar al germà d’en Cipriano la negativa a l’exhumació amb una manca total d’empatia i ni tan sols li va deixar veure l’informe tècnic que sosté la no intervenció en la fossa on va ser inhumat Cipriano sense el consentiment familiar. Cal dir que per tal d’avalar la petició d’exhumació a la justícia argentina es va presentar un informe favorable elaborat per l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, que ho va fer de manera solidària i compromesa. Aquest informe de viabilitat també va ser proporcionat a la Direcció General de Memòria Democràtica que no va ser pres en consideració malgrat la professionalitat i experiència de l’ARMH. 

Què volem?

Volem l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez i que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares a Granada i poder fer-li el comiat que es mereix com a republicà que no va abandonar la lluita per la llibertat. 

Aquesta recollida de signatures és una reivindicació i un homenatge no només a Cipriano, també, com ell voldria, a totes les persones detingudes, torturades, empresonades i assassinades a les comarques de Tarragona des de l’entrada de les tropes franquistes fins a la Transició. Volem recordar a totes les antifeixistes detingudes i torturades en la mateixa caiguda que en Cipriano com el seu company Pascual Carrilero Carrilero, també present a la Querella Argentina. No volem oblidar tampoc al treballador Juan Gabriel Rodrigo Knafo mort a la ciutat de Tarragona el 1976 amb 19 anys quan era perseguit per la policia per manifestar-se contra els assassinats del 3 de Març a Vitòria. Ni tampoc oblidem als centenars de represaliats i morts d'una Transició que res va tenir d'exemplar.

Per tot el que hem exposat us preguem a persones, entitats, associacions i col·lectius de defensa dels drets humans i de les víctimes del franquisme i la Transició que signeu aquesta petició de Veritat, Justícia i Reparació per a exigir l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez a la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Signeu AQUÍ.

Veure llistat d'entitats i persones signants: AQUÍ.

VISITA GUIADA






Pas de l'Ebre




Hospitals de sang




Els Maquis




Retirada republicana