EBRE, DEL BRESSOL A LA BATALLA S'ESTRENA AL FIC-CAT



 L’estrena de la pel·lícula de “Ebre, del bressol a la batalla” del director Román Parrado inaugurarà la 9a edició del Festival Internacional de Cinema en Català, el dimarts 31 de maig a Roda de Barà.

La pel·lícula narra la història d’un grup de joves obligats a abandonar la innocència entre el xiulet de les bales, per servir a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil española, l’any 1938.

 La pel·lícula estrenada i la seva temàtica es mereixen més que una presentació i projecció posterior.




És per això que a les 21:00 h, gràcies a les associacions MHM Ebre 1938 de Faió, Lo Riu Associació de la Fatarella, i amb la col·laboració de l'Associació Republicana TAMBÉ HI SOM de Roda de Berà, els carrers de Roda tornaran al passat amb una recreació històrica sense precedents: el replegament i la posterior retirada de l'exèrcit republicà al final de la Guerra Civil.

A les 22:00 h, ja al Teatre del Casino Municipal, hi haurà el photocall amb la introducció musical del pianista Jordi de Vera.

 La presentació de la pel·lícula comptarà amb les seves figures més destacades: el director Román Parrado, els productors Oriol Marcos i Aritz Cirbián i els actors Oriol Pla, Àlex Monner, Enric Auquer, Artur Busquets i Roser Tapias. Finalitzada la projecció, hi haurà un aperitiu d'especialitats de cuina i degustació de vins.






















Un grup d'escolars de Singapur visita la Linea fortificada de La Fatarella


Es tracta de dos grups d'uns 35 alumnes, que visiten La Fatarella, Vinebre, (el pas de l'Ebre) Corbera, entre altres espais de la Batalla de l'Ebre.
Els alumnes, d'entre 16 i 18 anys son de Singapur, d'una escola internacional, que segueixen el currículum d'anglès, en el qual consta com a contingut la Guerra Civil espanyola. Alhora, tenen contacte amb persones que es dediquen a fer, aquí a Catalunya, visites guiades en relació a la Guerra Civil espanyola, com és el cas del Sr. Alan Warren. Per això van decidir de visitar els espais de la Batalla de l'Ebre.

Què l'ha fet decidir al profesorat a portar els seus alumnes aquí?

La visita aquest estiu del professor, va fer decidir per aquest espai emblematic del final de la Batalla de l'Ebre, tambe va influenciar-l'ho el treball arqueologic fet per la Universitat de Barcelona i el CSIC en aquest espai historic. 

...No puc entendre, que avui despres de 40 anys de democracia encara hi ha soldats enterrats en fosses comuns sense identificar en el que durant 115 dies es transformà en camp de batalla.

Aixi de sorpres es queda el professor que coordinava els escolars quan es va enterar de que el 2012 durant els treballs d'excavació arqueologica, es van trovar restes d'un soldat enterrat en la trinxera.

Què esperem que aprenguin els alumnes?

L'objectiu dels professors és el de conèixer la Guerra Civil espanyola, però especialment les seves causes i les conseqüències (humanes, econòmiques, socials, polítiques, mediambientals, etc.) per tal que l'alumnat comprengui, des de l'exemple de la Guerra Civil, les causes i les conseqüències dels conflictes armats, en comprengui la seva naturalesa i puguin reflexionar-ne per a comprendre conflictes actuals.



Tambe el grup de Didactica del patrimoni de les ciencies socials de la Universitat de Barcelona ha editat uns llibrets pedagogics, perque l'alumnat treballi el tema de la Guerra Civil i mes en concret la Batalla de l'Ebre a l'aula i durant la visita guiada. Aquets materials estan disponibles en Catala, Castella i Angles








radio mora d ebre un-grup-de-70-escolars-de-singapur-visita-els-escenaris-de-la-batalla-de-lebre





Programa Què, qui, com del Canal 33

Participació al programa Què, qui, com del Canal 33, sobre la Batalla de l'Ebre.
-Explicacións dels ultims combats a La Fatarella
-Els bombardejos italians sobre la població civil de La Fatarella
-Entrevistes a testimonis
-Pas de l'Ebre
...

Amb DIDPATRI















Per la dignificació dels espais de represió franquista a Tarragona


Cau una part del Moli Nou del segle XVIII de Les Camposines

Fa pocs dies va caure una part de l'estructura del moli de Camposines. Sembla poca cosa però és una més d'un seguit de negligències que fan que un dels indrets més singulars de Catalunya, en poc temps, és transformi en un vulgar creuament de carreteres amb una benzinera.
El creuament de Camposines va ser uns dels nusos viaris més importants de comunicacions de Catalunya des de l'edat mitjana fins a fa poques dècades. Confluïa la via que comunicava el Baix Aragó amb la costa mediterrània, per la que des del Pirineu s’arribava a Lleida i des d’allà portava a Tortosa, al mar i la zona valenciana. No hi ha descripció viària, civil o militar, que en cinc-cents anys no registri Camposines, ni mapa cartogràfic català d'aquest període que no indiqui el nus de Camposines. Així doncs, un indret tan poc poblat, va arribar a disposar de tres “Ventas” per a caminants i ramats en un espai de cent metres quadrats.

Fa pocs anys, amb el bene placit de l'Ajuntament de La Fatarella, dues d'elles es van enderrocar i una tercera es va salvar per la pressió de les organitzacions de defensa del patrimoni cultural del territori i la difusió de la desfeta pels mitjans de comunicació.

El nus de Camposines es va fer tristament cèlebre pels combats de la Batalla de l'Ebre, però abans, fa un segle, ja era famós en els cercles científics d'Europa perquè es publicava, en diferents idiomes, l’exuberància i diversitat d'un dels jaciments de fòssils més importants del període triàsic (a l’inici de l'Era dels dinosaures) que fa uns vint anys, en ple període democràtic, la nova Carretera Nacional 430 va destrossar.
A pocs metres s'inicia un corriol que, en poc més de mitja hora, ens porta a l'observatori del Front de l'Ebre del General Rojo, comandant en cap de l'exèrcit de la república, des d’on es divisa una visió fantàstica de la Terra Alta, Els Ports, Aragó, etc. Naturalment, no hi ha cap senyalització indicativa.

Per Camposines passa un riu, no porta gaire aigua, per això es diu riu Sec. En la petita distància entre Corbera i Camposines, hi havia 6 molins fariners de cup. El cup és una bassa elevada que permetia alhora emmagatzemar aigua per a fer funcionar el molí en períodes d’escassetat i aprofitar-la millor mitjançant la caiguda vertical des d’una columna pètria a les moles. Avui ho anomenarien "economia sostenible". D'aquests molins el més impressionant és l’anomenat  "Molí nou de Camposines"del S.XVIII, i com el seu nom indica existia un més antic. Les carta de població de Camposines, d’inicis del S.XIII fa palesa l’existència d’un altre. L’estructura del seu sistema hidràulic (assut, canal de dos kilòmetres, sistema de rec als camps abans d'arribar a la bassa i el cup) suggereix una enginyeria àrab andalusí. La seva bassa és amplíssima, la columna del seu cup és majestuosa i s' aprecia a centenars de metres, l’edifici és gran i robust, però no tant com per a resistir el pas del temps i la manca de conservació. Fa uns dies una part d'aquest impressionant monument va caure, com cauen els gegants, immensos en la seva dignitat.

Segurament en un altre temps o en un altre país l'indret de Camposines conformaria, per si mateix, un Parc Cultural que explicaria: la vida al planeta a l'inici de l'Era dels dinosaures, com era una "Venta" de camins, el sender senyalitzat a l'observatori del General Rojo, el sistema hidràulic del meandre de Camposines amb un centre d'interpretació al seu molí, l’accés al memorial de la guerra civil i a la ermita romànica - templera construïda segons normes importades de Síria, l'estada hivernal dels pastors càtars documentada en els processos de la inquisició francesa, etc.
Serà en un altre temps o en un altre país en el que la conservació del patrimoni, l'història i la cultura no restin dominats per la negligència i la desídia.

Noticia canal 3/24

Noticia Radio Mora d'Ebre
Noticia Aguaita.cat



Noticia Diari de Tarragona

Denuncia al Govern de la Generalitat mitjançant la querella argentina


L’any 2012 es va crear a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el primer banc d’ADN de familiars de desapareguts a la Guerra Civil. Tot i que a Catalunya hi ha 4.600 famílies buscant els seus desapareguts i un mapa amb 350 fosses comunes, actualment el banc disposa només d’una vuitantena de mostres de familiars vius i s’hi han exhumat només cinc fosses.
El president del banc, Roger Heredia, responsabilitza de la lentitud del procés el govern de la Generalitat i per això ahir va donar suport a la iniciativa d’un altre dels impulsors del banc, Marc Antoni Malagarriga, que ha decidit presentar una denúncia a la justícia argentina per exigir al govern català que permeti el creuament de dades entre les restes d’ADN disponibles a la UB i les que han aparegut a les fosses exhumades. Heredia recorda que tenen el suport del Parlament, de 40 ajuntaments i de dos consells comarcals i que, tot i així, “el govern ha actuat amb molt secretisme i no ha fet res per fer possible la identificació”.
La denúncia, és un primer pas per exigir també l’obertura de més fosses comunes.



http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/937136-accio-judicial-per-identificar-els-desapareguts-de-la-guerra-civil.html

http://www.publico.es/politica/familiares-desaparecidos-del-franquismo-denuncian.html

DESAPAREGUTS. Un altra memoria: Les fosses franquistes

27 de Enero / Día Mundial de la Memoria
 "DESAPARECIDOS. OTRA MEMORIA: LAS FOSAS FRANQUISTAS"
 El 27 de enero se celebra el día Mundial de la Memoria. Inicialmente pensado para recordar a las victimas del Holocausto, es un día que a lo largo de sus remembranzas ha abrazado el tema de la memoria histórica como herramienta de democracia y de rechazo a cada forma de fascismo. 

Con mas de 143.000 desaparecidos -sin contabilizar los niños perdidos (o bien, robados)- España aparece como el segundo país del mundo en cifras absolutas de desaparecidos, superada únicamente por el régimen del dictador camboyano Pol Pot. 

Existen más desaparecidos que sumando los conocidos crímenes de desaparición forzada de personas perpetrados en Chile, Argentina, Perú y Guatemala. España es también la única democracia que no ha realizado ninguna investigación sobre el terrorismo de Estado una vez acabada la dictadura.

 La ONU le ha reclamado repetidamente investigar sobre los crímenes del franquismo y los desaparecidos de la represión franquista, instando la creación de una comisión de investigación sobre los crímenes de la dictadura. No obstante, son todavía muchísimas las fosas sin abrir, sobre todo en Catalunya. 

Dentro de una línea de investigación artística e intelectual activista, y con este proyecto, Laura Pinta Cazzaniga y Giacomo Nicola Manenti quieren dar visibilidad a todos los desaparecidos de la represión franquista que todavía están enterrados en el olvido, en la negligencia y en la omisión. Asimismo, incentivar una mirada critica hacia el periodo dictatorial franquista y su represión, que ha sido tratado de manera excesivamente blanda, a tal punto que se ha convertido en una etapa nebulosa en la memoria de muchos, sobre todo para las nuevas generaciones. 

El proyecto “Desaparecidos. Otra Memoria: Las fosas franquistas” se articula en dos partes. La primera está constituida por la realización de dos intervenciones artísticas site specific, en la Línea de resistencia republicana, en La Fatarella (Terra AltaTarragona). Estará abierta al público domingo 24 de enero, a partir de las 12:00.

 La segunda parte consta de una Jornada en el Arts Santa Mònica, el día 27 de enero, a las 18.00, en la que participarán tanto Asociaciones como testigos quienes, de diferentes maneras, han luchado para recuperar la justicia, la dignidad y la memoria histórica de las victimas del periodo 1936-1977.

 La Jornada se desarrollará a través de una rica serie de conferencias y la proyección de dos vídeos: uno de la intervención artística en La Fatarella y el otro el documental de Iñaki Alforja, “El cementerio de las botellas”, sobre la exhumación que se realizó por parte del médico forense Francisco Etxeberria y de la asociación Aranzadi, en el cementerio del Fuerte de San Cristóbal (monte Ezkaba). 

Domingo, 24 DE ENERO DE 2016, h. 12:00 

"DESAPARECIDOS: OTRA MEMORIA" Intervenciones artísticas en Línea de resistencia republicana de La Fatarella (Terra Alta-Tarragona) 
Artistas: Laura Pinta Cazzaniga Giacomo Nicola Manenti Organiza: Laura Pinta Cazzaniga y Giacomo Nicola Manenti (gruppo Koinè).

INFO: Lo Riu, Associació per l'Estudi del Patrimoni Arqueológic i Històric de les Terres de l'Ebre. Info: loriuassociacio@gmail.com 646 925 114 / 639991749 

Miércoles 27 DE ENERO / DÍA MUNDIAL DE LA MEMORIA
 JORNADA: "DESAPARECIDOS. OTRA MEMORIA: LAS FOSAS FRANQUISTAS"
 Arts Santa Mònica, Les Rambles 7 Barcelona, h. 18:00-21:00 

PROGRAMA: 
- Presentación del proyecto a cargo de Laura Pinta Cazzaniga (artista visual) 
- Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, Manuel Perona: “Las fosas de la memoria / Les fosses de la memòria” 
- Marc Antoni Malagarriga-Picas: “El Banc d'ADN, una eina clau per desmuntar el lobby de la Memòria al nostre país” 
- Associació Altra Italia, Guido Ramellini: "L'estat de la querella contra els aviadors italians, tres anys després de l'obertura del procés" 
- Lo Riu, Associació per l'Estudi del Patrimoni Arqueológic i Històric de les Terres de l'Ebre-DIDPATRI, Francesc Xavier Hernández Cardona (UB): “La línia de La Fatarella i la Batalla de l’Ebre” 
- Associació Pro–Memòria als immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny i Velázquez: “Rehabilitar a nuestros muertos” Proyección vídeo: 
- Laura Pinta Cazzaniga/Giacomo Nicola Manenti: “Desaparecidos: otra Memoria”. Vídeo sobre la intervención artística en la Línea de resistencia republicana de La Fatarella (Terra Alta-Tarragona), del 24 de enero 2016; 
- Iñaki Alforja: "El cementerio de las botellas" [2008]. Documental de la exhumación que se realizó por parte del médico forense Francisco Etxeberria y de la asociación Aranzadi, en el cementerio del Fuerte de San Cristobal (monte Ezkaba). Distribuido por Eguzki Banaketak. 

ORGANIZA: Laura Pinta Cazzaniga y Giacomo Nicola Manenti (gruppo Koiné); Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya; Lo Riu, Associació per l'Estudi del Patrimoni Arqueológic i Històric de les Terres de l'Ebre; Escuela Moderna. 

COLABORAN: Arts Santa Mònica; Asociació Altra Italia; Associació Pro–Memòria als immolats per la Llibertat a Catalunya. 

INFO: laura.cazzaniga@hotmail.it 671914493 LINKS: 
http://www.altraitaliabcn.org; http://www.memoriacatalunya.org; http://loriuassociacio.blogspot.com.es; http://www.associacio-immolats.cat; http://www.gruppokoine.it; http://www.lauracazzaniga.com; http://escuelamoderna.eu