La Universitat de Barcelona , la de Glasgow i l’Associació Lo Riu de La Fatarella tornen a excavar la Batallla de l’Ebre.


El dia 12 de setembre esta previst que s’inicii una campanya d’excavació arqueològica als espais de la Batalla de l’Ebre. La intervenció es desenvoluparà al llarg de 5 mesos aproximadament, durant els quals es procedirà a la realització dels treballs de camp i de laboratori.

En aquest context, aquesta intervenció, de caràcter puntual i preventiu, pretén documentar un petit episodi relacionat amb aquesta batalla. Durant el mes d’agost i principis de setembre de 1938 les forces republicanes van anar reculant en els diferents escenaris de combat de la Batalla de l’Ebre. La pugna pel nucli urbà de Corbera d’Ebre i les seves rodalies esdevingué molt dura i provocà combats acarnissats.

Una de les unitats implicades en la defensa republicana va ser la XV Brigada Internacional, composada per efectius nord-americans, canadencs i britànics, tot i que també estava reforçada per reclutes procedents de les darreres lleves de Catalunya

Aquesta unitat, que va jugar un paper molt important en la defensa de Corbera d’Ebre, va ser progressivament retirada cap al nucli estratègic de les Camposines i finalment retirada a finals de setembre, juntament amb el conjunt de brigades internacionals, per decisió del govern de la República.

Segons informacions procedents de fonts oral, de l’historiador britànic Alan Warren i d’investigadors i arqueòlegs de la Universitat de Glasgow, els llocs de comandament d’aquesta brigada van ser diversos. Alguns han estat nítidament localitzats i identificats com una de les coves existents a la Serra de Pàndols. Un altre punt que es relaciona amb el comandament és precisament el punt que es vol excavar. Una petita cova artificial, de fet un refugi excavat aprofitant un desnivell del terreny, d’uns 30 m2 de superfície a l’interior, que originalment comptava amb dues boques d’entrada, situat vora Corbera d’Ebre, a la Vall del riu Sec, podria haver estat un dels llocs de comandament de la Brigada durant el mes d’agost de 1938. La descripció del lloc efectuada pels testimonis orals podria correspondre’s amb d’indret a investigar.

PROGRAMA DELS TREBALLS A REALITZAR.

La intervenció arqueològica se centrarà principalment en el coneixement i la recuperació dels materials i/o estructures que es conservin a la zona coneguda, segons fonts orals, com a Cova d’Estado Mayor del Batalló Britànic. Segons s’ha pogut confirmar per les notícies dels veïns i per la tasca de localització duta a terme durant anys per l’Associació Lo Riu de la Fatarella i per l’investigador i historiador Alan Warren, a la zona a intervenir hi ha diferents materials de l’època que són susceptibles de ser investigats amb metodologia arqueològica i que podrien aportar molta informació sobre el què podria haver estat un lloc de comandament de la Brigada durant el mes d’agost de 1938.

L’equip

L’equip que intervindrà estarà dirigit per l’arqueòloga Mireia Romero Serra i comptarà amb 6 arqueòlegs i investigadors del Grup DIDPATRI (2014SGR954) de la Universitat de Barcelona, formats per una dilatada experiència quant a intervencions en arqueologia del conflicte (Talamanca, Prats de Rei, Fatarella, aeròdroms republicans del Penedès, etc.), així com 3 arqueòlegs de la Universitat de Glasgow que usualment col·laboren amb el grup DIDPATRI en recerques d’arqueologia del conflicte. Els dos equips compten amb equipaments, espais i recursos tècnics per efectuar l’excavació, identificar i conservar els possibles materials que es puguin recuperar durant la intervenció. També es comptarà amb un equip assessor, expert en aspectes històrics, documentals i arqueològics de la Guerra Civil espanyola.

La XV brigada Internacional. Els ultims dies a l'Ebre



La XV Brigada internacional. Els últims dies a l’Ebre

L’associació Lo Riu juntament amb el Grup DIDPATRI de la UB han organitzat per el dia 24 de setembre unes jornades per conèixer mes a fons la petjada que van deixar a la comarca de la Terra Alta els brigadistes internacionals, en concret la XV Brigada.
Aquesta programa consta d’una visita guiada al monòlit erigit  a la Serra de Pàndols, per el batallo de Zapadors l’any 1938, en plena Batalla de l’Ebre, en memòria d’ alguns dels seus companys morts.
També es descobrirà una lapida en memòria del brigadista irlandès Maurice Emmeett Ryan mort a la Cota 481 durant la batalla.
Per la tarda l’activitat es trasllada a les afores de Corbera d’Ebre en concret al Moli de Farriol prop del  KM 809 de la carretera N 420, on el grup d’arqueòlegs del DIDPATRI  de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Glasgow, explicaran els resultats de les excavacions fetes al les coves de l’estat major del batalló britànic.
Tot això estarà ambientat amb recreadors, que vestits com els brigadistes muntaran diferents diorames per així fer mes entenedor les explicacions.


La vida i la mort de Maurice Emmet Ryan a Espanya



Maurici Ryan és només un dels molts enigmes de la Guerra Civil espanyola. Va ser un de  tres membres del batalló britànic que almenys sabem que van ser executats durant la guerra.
De l'abundància del material disponible per a l'estudi dels nois que van servir al batalló britànic de la XV Brigada Internacional, en podem destacar quatre: John Dunlop, Jim Brewer, Eugene Downing i Tom Murray. Tots ells confirmen l'execució de Maurice, però no la data exacta ja sigui el 31 de juliol o 1 o 5 o 6 d'agost de 1938, per el que mereixen un major estudi per intentar esbrinar per què Maurice va rebre un tret.
Maurice era el tercer fill dels cinc que van tenir, d'Edward i Mary Ryan. Nascut el 6 maig 1915 al 41 superior Catherine Street, Limerick (Irlanda). La familia era de classe mitjana. Lamentablement son dificils de trobar referencies de la seva vida abans de la vinguda a Espanya. Per la tardor de 1937 ell va viatjar a París i després a Espanya.
Va entrar a Espanya  el 8 o l'11 de novembre de 1937 (El 06 de novembre de 1938 l’oficial del SIM Tony de Maio va redactar un sospitós informe).
Un altre informe manuscrit amb data 22 març 1938 diu que va arribar a Espanya el 04 d'octubre de 1937.
El 24 o 25 de gener de 1938 a Terol va ser ferit a l'espatlla.
Molt poc temps de la seva arribada a Espanya,  ja causa preocupació dintre el batalló, per la seva embriaguesa.
No obstant això, no hi ha cap dubte que ell era un home popular al batalló, desafiant el "còmics stars" (el nom cínic donat per membres del batalló a alguns dels seus Comissaris).
Durant la Batalla de l'Ebre a l'estiu de 1938, va estar a càrrec d'una de les metralladores i va ser trobat culpable de disparar als seus propis homes. En una avançada per prendre la posició enemiga.
Va ser executat  a la cota 481 el de juliol 31 o 1 d'agost de 1938. Algunes fonts parlen també al voltant de les 5 o 6 d'agost,
Alguns testimonis diuen que va ser executat per George Fletcher i Sam Wild. Sam Wild era el comandant del batalló i George Fletcher era el seu ajudant





EBRE, DEL BRESSOL A LA BATALLA S'ESTRENA AL FIC-CAT



 L’estrena de la pel·lícula de “Ebre, del bressol a la batalla” del director Román Parrado inaugurarà la 9a edició del Festival Internacional de Cinema en Català, el dimarts 31 de maig a Roda de Barà.

La pel·lícula narra la història d’un grup de joves obligats a abandonar la innocència entre el xiulet de les bales, per servir a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil española, l’any 1938.

 La pel·lícula estrenada i la seva temàtica es mereixen més que una presentació i projecció posterior.




És per això que a les 21:00 h, gràcies a les associacions MHM Ebre 1938 de Faió, Lo Riu Associació de la Fatarella, i amb la col·laboració de l'Associació Republicana TAMBÉ HI SOM de Roda de Berà, els carrers de Roda tornaran al passat amb una recreació històrica sense precedents: el replegament i la posterior retirada de l'exèrcit republicà al final de la Guerra Civil.

A les 22:00 h, ja al Teatre del Casino Municipal, hi haurà el photocall amb la introducció musical del pianista Jordi de Vera.

 La presentació de la pel·lícula comptarà amb les seves figures més destacades: el director Román Parrado, els productors Oriol Marcos i Aritz Cirbián i els actors Oriol Pla, Àlex Monner, Enric Auquer, Artur Busquets i Roser Tapias. Finalitzada la projecció, hi haurà un aperitiu d'especialitats de cuina i degustació de vins.






















Un grup d'escolars de Singapur visita la Linea fortificada de La Fatarella


Es tracta de dos grups d'uns 35 alumnes, que visiten La Fatarella, Vinebre, (el pas de l'Ebre) Corbera, entre altres espais de la Batalla de l'Ebre.
Els alumnes, d'entre 16 i 18 anys son de Singapur, d'una escola internacional, que segueixen el currículum d'anglès, en el qual consta com a contingut la Guerra Civil espanyola. Alhora, tenen contacte amb persones que es dediquen a fer, aquí a Catalunya, visites guiades en relació a la Guerra Civil espanyola, com és el cas del Sr. Alan Warren. Per això van decidir de visitar els espais de la Batalla de l'Ebre.

Què l'ha fet decidir al profesorat a portar els seus alumnes aquí?

La visita aquest estiu del professor, va fer decidir per aquest espai emblematic del final de la Batalla de l'Ebre, tambe va influenciar-l'ho el treball arqueologic fet per la Universitat de Barcelona i el CSIC en aquest espai historic. 

...No puc entendre, que avui despres de 40 anys de democracia encara hi ha soldats enterrats en fosses comuns sense identificar en el que durant 115 dies es transformà en camp de batalla.

Aixi de sorpres es queda el professor que coordinava els escolars quan es va enterar de que el 2012 durant els treballs d'excavació arqueologica, es van trovar restes d'un soldat enterrat en la trinxera.

Què esperem que aprenguin els alumnes?

L'objectiu dels professors és el de conèixer la Guerra Civil espanyola, però especialment les seves causes i les conseqüències (humanes, econòmiques, socials, polítiques, mediambientals, etc.) per tal que l'alumnat comprengui, des de l'exemple de la Guerra Civil, les causes i les conseqüències dels conflictes armats, en comprengui la seva naturalesa i puguin reflexionar-ne per a comprendre conflictes actuals.



Tambe el grup de Didactica del patrimoni de les ciencies socials de la Universitat de Barcelona ha editat uns llibrets pedagogics, perque l'alumnat treballi el tema de la Guerra Civil i mes en concret la Batalla de l'Ebre a l'aula i durant la visita guiada. Aquets materials estan disponibles en Catala, Castella i Angles








radio mora d ebre un-grup-de-70-escolars-de-singapur-visita-els-escenaris-de-la-batalla-de-lebre





Programa Què, qui, com del Canal 33

Participació al programa Què, qui, com del Canal 33, sobre la Batalla de l'Ebre.
-Explicacións dels ultims combats a La Fatarella
-Els bombardejos italians sobre la població civil de La Fatarella
-Entrevistes a testimonis
-Pas de l'Ebre
...

Amb DIDPATRI















Per la dignificació dels espais de represió franquista a Tarragona


Cau una part del Moli Nou del segle XVIII de Les Camposines

Fa pocs dies va caure una part de l'estructura del moli de Camposines. Sembla poca cosa però és una més d'un seguit de negligències que fan que un dels indrets més singulars de Catalunya, en poc temps, és transformi en un vulgar creuament de carreteres amb una benzinera.
El creuament de Camposines va ser uns dels nusos viaris més importants de comunicacions de Catalunya des de l'edat mitjana fins a fa poques dècades. Confluïa la via que comunicava el Baix Aragó amb la costa mediterrània, per la que des del Pirineu s’arribava a Lleida i des d’allà portava a Tortosa, al mar i la zona valenciana. No hi ha descripció viària, civil o militar, que en cinc-cents anys no registri Camposines, ni mapa cartogràfic català d'aquest període que no indiqui el nus de Camposines. Així doncs, un indret tan poc poblat, va arribar a disposar de tres “Ventas” per a caminants i ramats en un espai de cent metres quadrats.

Fa pocs anys, amb el bene placit de l'Ajuntament de La Fatarella, dues d'elles es van enderrocar i una tercera es va salvar per la pressió de les organitzacions de defensa del patrimoni cultural del territori i la difusió de la desfeta pels mitjans de comunicació.

El nus de Camposines es va fer tristament cèlebre pels combats de la Batalla de l'Ebre, però abans, fa un segle, ja era famós en els cercles científics d'Europa perquè es publicava, en diferents idiomes, l’exuberància i diversitat d'un dels jaciments de fòssils més importants del període triàsic (a l’inici de l'Era dels dinosaures) que fa uns vint anys, en ple període democràtic, la nova Carretera Nacional 430 va destrossar.
A pocs metres s'inicia un corriol que, en poc més de mitja hora, ens porta a l'observatori del Front de l'Ebre del General Rojo, comandant en cap de l'exèrcit de la república, des d’on es divisa una visió fantàstica de la Terra Alta, Els Ports, Aragó, etc. Naturalment, no hi ha cap senyalització indicativa.

Per Camposines passa un riu, no porta gaire aigua, per això es diu riu Sec. En la petita distància entre Corbera i Camposines, hi havia 6 molins fariners de cup. El cup és una bassa elevada que permetia alhora emmagatzemar aigua per a fer funcionar el molí en períodes d’escassetat i aprofitar-la millor mitjançant la caiguda vertical des d’una columna pètria a les moles. Avui ho anomenarien "economia sostenible". D'aquests molins el més impressionant és l’anomenat  "Molí nou de Camposines"del S.XVIII, i com el seu nom indica existia un més antic. Les carta de població de Camposines, d’inicis del S.XIII fa palesa l’existència d’un altre. L’estructura del seu sistema hidràulic (assut, canal de dos kilòmetres, sistema de rec als camps abans d'arribar a la bassa i el cup) suggereix una enginyeria àrab andalusí. La seva bassa és amplíssima, la columna del seu cup és majestuosa i s' aprecia a centenars de metres, l’edifici és gran i robust, però no tant com per a resistir el pas del temps i la manca de conservació. Fa uns dies una part d'aquest impressionant monument va caure, com cauen els gegants, immensos en la seva dignitat.

Segurament en un altre temps o en un altre país l'indret de Camposines conformaria, per si mateix, un Parc Cultural que explicaria: la vida al planeta a l'inici de l'Era dels dinosaures, com era una "Venta" de camins, el sender senyalitzat a l'observatori del General Rojo, el sistema hidràulic del meandre de Camposines amb un centre d'interpretació al seu molí, l’accés al memorial de la guerra civil i a la ermita romànica - templera construïda segons normes importades de Síria, l'estada hivernal dels pastors càtars documentada en els processos de la inquisició francesa, etc.
Serà en un altre temps o en un altre país en el que la conservació del patrimoni, l'història i la cultura no restin dominats per la negligència i la desídia.

Noticia canal 3/24

Noticia Radio Mora d'Ebre
Noticia Aguaita.cat



Noticia Diari de Tarragona