Lo Riu, Associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre i el Grup de Recerca Didàctica del patrimoni, museografia comprensiva i noves tecnologies (DIDPATRI) del departament de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB), han signat un acord de col•laboració per tal de promocionar la investigació arqueològica, històrica i didàctica a l’entorn de la Batalla de l’Ebre.
L’objectiu d’aquest acord es de promocionar la recerca historico-arqueològica a l’entorn de la Batalla de l'Ebre; i de potenciar la transferència de coneixement sobre els fets i el patrimoni vinculat a l'esmentada batalla amb la finalitat d’optimitzar una ciutadania conscient del seu passat, així com la potenciació de les industries culturals vinculades al turisme i el territori.
La zona d’estudi s’emmarca dins del projecte de recuperació dels espais de la Guerra civil a
les Terres de l'Ebre impulsats per l’associació Lo Riu.
Igualment, aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte Arqueologia del conflicte a Catalunya. Batalla de l'Ebre i Campanya de Catalunya 1938-1939 (BECCAT) (avalat pel grup de recerca DIDPATRI-UB i l'INCIPIT-CSIC) que té com a objectiu principal l’excavació dels
espais de conflicte de la GCE a fi d’afavorir la comprensió d’aquests, partint d’un
enfocament microarqueològic i, alhora, valoritzar aquests llocs de gran significació per a
la història recent de Catalunya.
En aquests moments, l’equip d’arqueòlegs e investigadors del “Instituto de Patrimonio (INCIPIT) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)” i del grup de recerca DIDPATRI (SGR2009-245) de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del Dr. Alfredo González-Ruibal i la Sra. Maria del Carmen Rojo Ariza, estan realitzant un seguit de excavacions arqueològiques a la Línia Fortificada de La Fatarella, un dels indrets, fins fa poc temps, més importants i desconeguts de la Batalla de l’Ebre.
La direcció dels treballs arqueològics, així com l'estudi dels materials generats anira a carrec dels esmentats grups de recerca: l’INCIPIT del CSIC i el DIDPATRI de la Universitat de Barcelona.
D’altra vanda Lo Riu, Associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre assessorarà i col•laborarà en el projecte, aportant voluntariat, per les tasques de prospecció i els treballs d'excavació.
Com va finalitzar la batalla de l’Ebre?
El final de la batalla de l’Ebre, ha estat un fet molt confós i parcialment explicat.
El 14 de novembre de 1938, l’exèrcit sublevat intenta encerclar les tropes republicanes en
retirada, però es veu aturat a la Serra de la Fatarella.
I es que a l’estiu del 1938, l’exèrcit republicà va construir un sistema defensiu, inèdit en el front de l'Ebre, un seguit de fortificacions de ciment, amb nius de metralladora, trinxeres i un gran numero de refugis subterranis en una area summament estratègica per aconseguir el control dels passos del riu per Riba-Roja d’Ebre, Flix i Ascó.
Aquest sistema de fortificacions era condició necessària però no suficient, calia comptar però amb el factor humà, que en aquest cas vol dir el sacrifici i la immolació de quasi un miler de soldats republicans que disposats a tot van presentar la darrera resistència a les tropes del bàndol sublevat a la Batalla de l’Ebre, això va permetre que el gruix de l’exèrcit Republicà es pogués replegar i passar el riu de manera ordenada salvant la vida de molts soldats. Finalitzant així la batalla de l’Ebre
Durant gairebé una setantena d’anys, aquesta línia defensiva ha estat desapareguda i considerada un vaixell fantasma en la historiografia de la Batalla de l'Ebre.
En concret, documents del bàndol sublevat com els del republicà indicaven que s’havia construït, entre Riba-Roja d'Ebre, la Serra de La Fatarella i Ascó, una línia de resistència republicana la qual, en un informe realitzat per la secció topogràfica del “Corpo di Truppe Voluntarie” (CTV) els italians que van ajudar a Franco, la van anomenar “Campo Trincerato di Fatarella”.
L’estiu del 2005, quasi casualment, un grup d’investigadors “amateurs”, d’aquests alguns avui formen part de Lo Riu, gracies a aquest document excepcional del CTV, van aconseguir localitzar les restes d’aquesta línea de fortificacions. Sobre el terreny, comparant cartografia antiga i moderna, i les fotografies italianes amb la fisonomia actual del paisatge, van trobar amagats entre matolls i a vegades pràcticament sota terra, les restes de la línia fortificada de La Fatarella.
En aquest context van tenir un altre sorpresa agradable, amb gran incredulitat, van descobrir les restes d’una petita ciutat en els cingles de La Fatarella, edificis amb parets enguixades, terres empedrats (idènticament que moltes aceres de Barcelona), restes de forns, el lloc de comandament de transmissions, multitud de refugis subterranis...,emparats amb els boscos de la Serra de la Fatarella, el XV Cos d’exèrcit de la república va construir la seva seu de comandament i serveis.
L’indret quadrava a la perfecció amb les descripcions que feia de la seu del XV cos d’exèrcit el seu comandament màxim, el tinent coronel Manuel Tagüeña i també amb les poques fotos de la època que es conserven.
Motivació de la intervenció
La reconstrucció històrica de les darreres fases de la Batalla de l'Ebre (1938) fa aconsellable, una prospecció intensiva per documentar aquestes estructures defensives del bàndol republicà i un sondeig arqueològic en algun dels elements patrimonials que pugui oferir més informació sobre aquestes últimes fases del conflicte.
Així doncs, s’ha seleccionat una àrea en funció de la documentació històrica així com notícies dels veïns i el treball fet anteriorment per l’associació Lo Riu que ens indiquen la presència d’estructures i a més degut a què la majoria d’estructures estan colgades ofereix més possibilitats de conservació.
Caldria afegir que la informació procedent de les dades arqueològiques ajudarà a completar les dades aportades per les fonts textuals, les cartogràfiques i les orals, perquè aporten detalls de la lluita i la vida en els búnquers i trinxeres que tot sovint no apareixen en les darreres fonts esmentades.
D’altra banda, donada l’activitat furtiva que afecta especialment a aquest tipus de restes,
considerem que s’ha de dur amb certa urgència aquesta intervenció per assegurar el
caràcter científic de la recerca sota l’aval d’un equip qualificat i amb experiència en aquest tipus d’espais històrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada