Itineraris amb historia. Visita guiada al Monument dels Brigadistes Internacionals a Pàndols.
El dia 5 de juliol es va fer una visita guiada al monument erigit el 1938, en plena batalla de l’Ebre, per els soldats de la 15 brigada de la 35 divisió internacional.
En un racó anomenat la vall Closa, a la Serra de Pàndols, en un petit replà entre el bosc. Te forma de piràmide esglaonada, amb tot de noms gravats en un ciment que ara fa quasi setanta-dos anys va ser fresc. Un monument que ha arribat als nostres dies gràcies a una restauració que va fer un grup de particulars procedents de diferents llocs de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol.
Les inscripcions
Per el que fa a la identitat de les persones que figuren inscrites a la lapida situada a sobre de l’últim esglaó del monument, em de dir que corresponen a 19 membres de les Brigades Internacionals i a 17 combatents espanyols. Es tracta, en la majoria dels casos, d’oficials o comissaris de les B.I. i de l’exèrcit republicà, així com alguns soldats que es distingiren en algun fet d’armes. Per part de la XV brigada de la BI, a la lapida figuren els noms d’anglesos com Harry Dobson, louis Clive, Walli Tapsell, Morris Miller i Dave Guest, els nord-americans James Codo, Arnold Jack Reid, Dave Doran, Phil Detro, Sol Rose, Joe Bianca i Robert Meriman, els canadencs James Cochrane, Nilio Makela, Harri Swidorovski i Jack Stele, el cuba Efraim Guasch, el letó Egan Schmidt "Misha" i Marck Milhan que provenia de Palestina.
Per el que fa als espanyols, els valencians Emilio Sánchez, Fermín Vicens, Francisco Garcia Martínez, Matías Vanován y Juan Abad García, els toledans José Rausell y Pedro Muñoz, l’aragones Vicente Pelacay, els granadins Francisco Fernández, Pedro Martínez, Francisco Rivelles i de Castelló Juan A. Redondo, José Barba García d’Albacete, Joaquín Redón, també els catalans José Salvo i Angel Gómez de Barcelona, Vicente Joval de Lléida i Magín Nadal de Girona. De tots, el mes famós es, sens dubte, Robert Merriman. Amb el qual es va inspirar l’escriptor nord-america Ernest Hemingway a la hora de crear el perfil del protagonista de la seva novel•la sobre la Guerra Civil espanyola “Por quien doblan las campanas”. També podem destacar la figura de l’anglès Louis Clive, pel fet de que quan va allistar-se a les B.I. era regidor laborista de South Kensington. Provenia de família aristòcrata, s’havia educat al col•legi de Eton i a la Universitat d’Oxford i als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, va formar part de l’equip britànic de rem. Destacarem també l’assistència d’un grup de professors universitaris britànics.
Presentació del llibre EBRO 1938 La batalla de la Tierra Alta
El dia 24 de juliol es va presentar, a la sala polivalent de la Fundació El Solà, el llibre de Rubén Garcia Cebollero, “EBRO 1938. La batalla de la Tierra Alta”. El president del Centre de Documentació de la Batalla de l’Ebre, el senyor Francisco Cabrera Castillo, va fer una breu explicació del que va ser la batalla de l’Ebre Tot seguit el senyor Rubén Garcia Cebollero, va fer la presentació del seu llibre i va respondre les preguntes dels assistents. Al finalitzar l’acte es van signar els llibres que es podien adquirir a l’entrada.
El llibre
El 25 de juliol del 1938.
Les tropes republicanes es preparen per creuar l’Ebre, utilitzen “pontones”, barques petites, metralladores i morters.Passen el riu a les zero hores i quinze minuts, així s’inicia una de les majors batalles que es van lliurar a la Guerra Civil Espanyola. Una historia d’amor i vida, dolor i mort, on l’amistat i l’esperança s’arreceren baix el foc de la guerra. Rubén García Cebollero ha aconseguit escriure una novel•la intensa, reflex viu de la tragèdia i de l’odissea dels seus protagonistes: un entramat de personatges dels dos bàndols, immersos en una lluita infernal i tintada de sang.L’autor
Rubén García Cebollero va néixer el 1975 a Barcelona. Es llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on actualment estudia també Publicitat i Relacions Públiques. Com escriptor, ha obtingut diversos premis de poesia, amb la seva primera novel•la Ebro 1938 publicada per l’editorial Nowtilus. Presentada amb el títol de Fuego en el Ebro.1938, va arribar a ser finalista del Premi Planeta de Novel•la 2004
Itineraris amb historia. Visita al conjunt històric de Les Camposines
El dia 18 de setembre es va fer un itinerari guiat, pel conjunt històric de Les Camposines. Es va visitar el jaciment clàssic internacional de fòssils del triàsic, aquest jaciment ja fou estudiat el 1928 i al 1930 a la seció científica de l’Institut Català d’Història Natural el doctor Mosen Bataller va presentar la troballa de tres noves espècies.
Es va donar una explicació de la formació de la Terra Alta i de les diferents espècies de fòssils que podem trobar en aquest jaciment. 
Alli els nens assistents van poder identificar els diferents fòssils que es troben incrustats a les parets de la roca.Es va visitar també l’església templera de Sant Bartomeu, única construcció que queda en peu del que fou l‘antic poble de Les Camposines, pertanyent, avui al terme municipal de La Fatarella.
Es va donar una explicació del que fou l’antic poble de les Camposines i dels seus primers pobladors, també de l’ordre del temple i de la simbologia templera existent dintre de l’església de Sant Bartomeu.
Es van visitar els hostals de Les Camposines, mes coneguts com “les ventes”, on s’explicà diferents histories succeïdes en aquests antics hostals a peu de carretera, on s’allotjaven viatgers, pastors, comerciants i fins i tot lladres.
Aquets hostals ja son citats per Henrique Cock, notari apostòlic i arquer de la guàrdia reial amb relació al viatge fet per Felip II al 1585. Alguns d’ells van tenir un paper molt important durant la Batalla de l’Ebre.
També es van visitaran les sínies del Riu sec, tot un sistema de reg d’herència islàmica. Al seu costat es troba el “molí Nou de les Camposines” que aprofitava l’aigua per fer anar les pedres per moldre el blat i fer farina. L’itinerari guiat va finalitzar a la zona atrinxerada de les Camposines. Un lloc clau i estratègic per ambdós exercits enfrontats a la Batalla de l’Ebre. Jornades europees del patrimoni 2010
Els dies 25 i 26 de setembre, vàrem participar a les jornades europees del patrimoni 2010, que organitza el Museu d’Història de Catalunya. A la sala polivalent de La Fundació el Solà es va fer la presentació de la 1º fase dels treballs de documentació i catalogació arqueològica de la línia fortificada de La Fatarella. Aquests treballs arqueològics els va dur a terme la nostra entitat amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A la sala d’exposicions de La Fundació el Solà, també es podia visitar l’exposició “1938, la darrera resistència republicana a l’Ebre”. D’allà també sortien les visites guiades que es feien a la Línea fortificada de La Serra de La Fatarella, on l’arqueòleg donava les explicacions de com s’havia realitzat el treball de catalogació.Conferencia. El poblament del Delta de l’Ebre.
Aqueta conferencia es va fer el 23 d’octubre al Consell Comarcal del Montsià. Les Terres de l'Ebre sempre havien viscut al marge, a manca de bones comunicacions amb altres territoris.
El riu era font de vida i de comunicació per a la seva gent, però també per a l’estat, com a via fluvial de comunicació. L'Ebre tenia una projecció social, cultural i econòmica adquirida ja a l’època àrab, com els sistemes de regadiu o les sínies. És per això que pocs pobles de la Catalunya nova, i especialment les Terres de l'Ebre, tenen noms cristianitzats amb sants i santes. Pel seu enclavament, les Terres de l’Ebre, també es veuen influenciades pel creuament amb cultures anteriors. El propi historiador de l'Imperi Romà Titus Livi ja fa referència a una important ciutat al marge dret del riu. De la mateixa manera, en l’època de la reconquesta, durant gairebé dos segles es va encallar a l'Ebre l’expansió de la Corona d'Aragó, estant les Terres de l'Ebre influenciades per les ordres militars religioses, donat que escapaven al control del propi rei en ser "terra de corredories entre moros i cristians" A les Terres de l'Ebre tot va donar un tomb radical arran el projecte faraònic de canalització del Delta de l'Ebre a mitjans segle XIX. El projecte de canalització era un projecte de gran envergadura per donar una nova sortida al mar i continuar el riu Ebre sent un eix estratègic fonamental de comunicació i comerç fins a l'interior de la Península, donat que les boques de l'Ebre resultaven molt dificultoses per a les embarcacions en anar-se taponant i creant dunes submarines. Fins i tot el canal d'Amposta a La Ràpita tenia a la vista convertir La Ràpita (rebatejada llavors com a Sant Carles de La Ràpita en ser una obra de Carles III) en un gran eix comercial i portuari. El gran projecte es va truncar ràpidament: els canals també s’anaven sedimentant impedint la circulació de grans naus. A partir d’aquí, va sorgir la idea d’utilitzar els canals per a regadiu al Delta i, en conseqüència, producció agrícola, a més de, potser, trobar noves àrees de producció salina, com les Salines de La Trinitat, entre d’altres mitjans de riquesa. El Delta de l'Ebre era llavors un lloc inhòspit, armat de canyissars i xisques, aigües insalubres causa de mortalitat (malària, febre groga...) i feres salvatges.
Fins i tot el Veguer de les Salines s’hostatjava vora el mar amagat de tota la plaga de perills que comportava el Delta. Va arrencar el projecte, primer només a l’hemisferi dret del Delta (on queda Amposta) amb grans inversors visionaris com el conegut Jules Carvallo Carrión. Els primers pobladors vivien en cases isolades, lluny del no res, amb l’horitzó buit cap al mar i els pics de Caro a l’altra banda. Molts d’ells morien treballant la terra insalubre, però, poc a poc, anaven guanyant terra productiva, i així progressivament. Les cases isolades es van transformant ràpidament en grups de població. A l'hemidelta dret, es formen i creixen progressivament l'Enveja, Balada o els Muntells, a la vegada que també creix La Ràpita i especialment Amposta. Posteriorment, amb l’èxit de l'hemidelta dret (en un període tan breu com 50 anys!!), es construeix el Canal de l'Esquerra el 1912, i a aquell hemidelta apareixen poblacions com Camarles, l'Aldea, Jesús i Maria o La Cava. Es culmina així el poblament del Delta de l'Ebre! La cultura, el folklore, l’economia, les tradicions, les costums... per suposat, va canviar radicalment la fesomia del territori. La colonització i, per tant, l’arribada de nous pobladors, va portar al Delta principalment persones, colles i famílies vingudes de les comarques de l'interior (Terra Alta i Ribera d'Ebre), d'Aragó, el País Valencià i Lleida. La mescla de tot plegat va transformar i crear la personalitat i la identitat ebrenca. Allò que avui som i tant ens identifica com a territori: les Terres de l'Ebre! El ponent.
Marc Ferreres Porres (Amposta, 1980). Advocat i Tècnic de Consum en l’actualitat, res més lluny del món cultural, però sempre ha manifestat una gran vocació envers la cultura i la història. Gran lector des de petit.
D’adolescent col•labora en diversos mitjans de comunicació de l'Ebre, sobre festivitats, actes culturals o tradicionals. Als 16 anys ofereix una exposició fotogràfica i històrica de personatges il•lustres d'Amposta a la Unió Filharmònica d'Amposta. A la universitat, becat a Holanda pel Programa Erasmus, escriu per al setmanari l'Ebre relats de la vida i tradicions holandeses. El 2006 guanya el XII Premi Literari “Terra de Fang” de Deltebre, en la modalitat d’assaig, amb l’obra "La colonització del Delta de l'Ebre". Participa com a voluntari a camps de recuperació històrica. A la vegada que també pertany a nombroses entitats i associacions. Conferencia. La sanitat durant la guerra civil espanyola.
L’objectiu principal d’aquesta conferència es explicar com s’organitzava i quin paper tingué durant la guerra civil, la sanitat i al mateix temps, contribuir a recuperar una part de la nostra història que moltes vegades a quedat oblidada pels historiadors: els hospitals de campanya durant el conflicte, ja que sovint s’han preocupat mes del vessant bèl•lic i les seves conseqüències sobre la població que no pas dels aspectes sanitaris. El conferenciant fou el senyor Jordi Pérez Molina, coautor del llibre “L’hospital de sang de Valls 1937-1939” editat per l’Institut d’Estudis Vallencs. L’esclat de la rebel•lió militar el 18 de juliol de 1936 motivaren una reorganització de les estructures sanitàries vigents, que, a mesura que progressava la guerra anaren canviant. Just començat el conflicte, es va tenir que crear o reorganitzar serveis de tot tipus i un dels que major activitat va tenir, indiscutiblement, fou la sanitat.
Primerament, foren els sindicats, partits polítics i altres organitzacions els que començaren la denominada “ORGANIZACION HOSPITALARIA”, fundant hospitals arreu del territori. Posteriorment, fou el govern de la república el que es feu càrrec d’aquesta reestructuració tant a escala civil com militar. Arreu del país es fundaren gran quantitat d’hospitals de tota mena fins i tot de forma improvisada. Amb l’ajuda de professionals sanitaris civils, s’instal•laren hospitals militars en esglésies, convents, i fins i tot hotels, com l’Hotel Ritz de Madrid, el 1936. Molts hospitals de Catalunya es transformaren en hospitals militars, un exemple molt clar es la Clínica de Sant Josep, a Barcelona. L’organització dels serveis sanitaris de L’Exercit de l’Ebre responia a una sèrie de punts d’assistència, que anava des de els hospitals de primera línea de front fins als hospitals de reraguarda. Sovint amb l’apropament de la línea de front els hospitals de reraguarda es convertien en hospitals de primera línea. Itineraris amb història. Visita guiada a la Serra de La Fatarella.
El diumenge dia 14 a les 10:00 del matí es va fer una visita guiada. Es visitaren les fortificacions on, l’estiu del 1938, l’exèrcit republicà va construir un sistema de fortificacions de ciment, amb nius de metralladora, trinxeres i un gran numero de refugis subterranis, en una petita àrea summament estratègica per aconseguir el control dels passos del riu per Riba-Roja, Flix i Ascó.
Aquest sistema de fortificacions era condició necessària però no suficient, calia comptar però amb el factor humà, que en aquest cas vol dir el sacrifici de quasi un miler de soldats republicans, les restes dels quals encara desprès de 72 anys, estan enterrades al camp de batalla, aquets soldats disposats a tot van presentar la darrera resistència a les tropes franquistes a la Batalla de l’Ebre, això va permetre que el gruix de l’exèrcit republicà pogués passar el riu de manera ordenada salvant la vida de molts soldats, finalitzant així la Batalla de l’Ebre. Desprès de la visita guiada es visità l’exposició “1938. La darrera resistència republicana a l’Ebre”. 
L’exposició consta de panells explicatius i fotografies de tot el procés de localització i identificació de les restes de la línea fortificada de La Fatarella i de tot el procés de recuperació d’aquest espai històric del final de la batalla de l’Ebre, que està realitzant la nostra entitat. També es mostren les fotografies fetes per soldats italians, on podem veure l’estat en que va quedar el camp de batalla desprès de 48 llargues hores de resistència republicana.
1 comentari:
Bona feina!
Publica un comentari a l'entrada