Aquestes jornades son un seguit d’activitats ( itineraris guiats, presentacions de llibres, conferencies, exposicions...) de temàtica variada, als quals ha participat gent de edats i poblacions diverses, que a continuació els detallem.
Itineraris amb historia. Visita guiada a les Coves de comandament de la XV Brigada Serra de Pàndols.
El dia 18 de juny es va fer una visita guiada on, en plena batalla de l’Ebre, els comandaments de la XV brigada internacional van emplaçar el seus llocs de comandament.
Gracies al relat de Pat Stephens i sobretot, al magnífic arxiu de fotografies de ALBA (Abraham Lincoln Brigade Archives) i a unes fotografies inèdites mai publicades al nostre país, hem identificat la localització exacta dels llocs de comandament durant l’agost del 38 de la XV Brigada Internacional i d’un dels seus Batallons mes emblemàtic, el 58 mes conegut com Batalló Lincoln, ja que estava composat principalment per voluntaris americans i comandats pel cèlebre Milton Wolff.
Tots dos emplaçaments estan situats en llocs de difícil accés. El de la XVBI a uns 300 metres de la carretera de Pinell a Gandesa i visible des de la mateixa, mentre que el lloc de comandament del Batalló es troba al mateix crestall de la serra de Pandols, just sota la cota 641 i sorprenentment a pocs metres de la primera línea de foc situada a la disputada i famosa pels seus combats acarnissats, cota 666.
També es visità el monument fet pel batalló de sapadors l'any 1938 i la cova hospital.
Presentació del llibre El pont de la solitud
El dia 2 juliol, a les 7 del vespre, a la sala del casal de La Fatarella es va fer la presentació del llibre “El pont de la solitud” de Francesca Aliern.
El pont de la solitud, novel•la ambientada entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, ens trasllada a un temps marcat pels estralls de la guerra civil espanyola i les guerres europees. Perfumada amb olors de la postguerra, aquesta novel•la ens relata les vicissituds d’uns anys en què la misèria , la fam i les malalties eren el pa de cada dia. Amb tot, hi descobrim uns personatges que tiren endavant malgrat les adversitats i les desigualtats socials amb valentia. Mentre molts s’enriquien aprofitant-se de la desesperació dels altres, l’estraperlo fou l’única alternativa per fer surar les economies familiars més castigades.
En un ambient dominat per la repressió franquista i el nacionalcatolicisme, un grup de presoners republicans foren obligats a treballar en la construcció de la via Val de Zafán i s’incorporaven a l’activitat diària d’una vila a la vora de l’Ebre, Aquest fet fou el punt de partida d’una historia que portà la Paula, la protagonista, a haver d’afrontar situacions inesperades que li marcaren el destí.
L’autora
Francesca Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre) és una novel•lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Col•laboradora del setmanari la Veu de l’Ebre i guardonada amb diversos premis literaris.
Itineraris amb historia. Visita guiada itinerari dels Requetés a la batalla de l’Ebre
El dissabte 23 juliol es va organitzar una visita guiada a “L’itinerari dels requetés a la Batalla de l’Ebre”
L’Itinerari dels Requetés a la Batalla de l’Ebre, ens porta per alguns llocs que ens ajudaran a entendre la trajectòria de diverses unitats d’aquest cos armat.
El primer punt d’atenció fou el Museu dels Requetés, a Vilalba dels Arcs, un petit i desconegut museu dedicat a aquest cos i de visita molt recomanable. Tot seguit, un passeig per els carrers de la població, per dirigir-nos després al proper creuament de “Quatre Camins”, on el Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat va escriure una de les seves pagines més sagnants.
El 19 d’agost de 1938 la vinya que separava "Quatre Camins" de “Punta Targa” es transformà en un camp sembrat de morts i ferits. Al finalitzar la jornada s’han perdut les tres quartes parts dels Requetés atacants: 170 ferits y 58 morts.
Després visitàrem el Vertex Gaeta, on les divisions de Navarra van fer una demostració de força els últims dies d’Agost del 38, desallotjant posicions molt fortificades per els republicans.
Tot seguint la mateixa carretera acabàrem la visita al monument que els membres de la IV divisió de Navarra van posar, ja en postguerra, en record de les gestes viscudes per les seves tropes.
El Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat
Estava format per voluntaris catalans que van arribar a les files del Terç des de la Catalunya Republicana, la major de les vegades per la frontera amb França. En aquest Terç Requeté es parlava habitualment el català i es van conservar les seves tradicions com ballar sardanes i aixecar "Castells".
Els Voluntaris Catalans eren nois, la majoria molt joves (gairebé nens), provinents de la pagesia i classes humils juntament amb professionals, intel•lectuals, estudiants i fills d’industrials i burgesos dels que les propietats havien estat confiscades per la revolució anarquista. Van arribar des d'Extremadura 850 Requetés, 22 Oficials i 33 Sergents, per defensar Vilalba dels Arcs enquadrats en la 74 Divisió.
Projecció del curt metratge “Gotas de Agua”
Coincidint amb el cap de setmana més proper a la històrica data en que va començar la Batalla de l’Ebre, al Casal Municipal de La Fatarella, es projectà “GOTAS DE AGUA”. Un curtmetratge de ficció que ens traslladà durant vint minuts a les comarques de la Ribera d’Ebre i La Terra Alta, a l’estiu del 1938.
Gravant en escenaris tan significatius com Amposta, La Serra de Pàndols, El Pinell de Brai, Miravet, Gandesa...
Aquest curtmetratge ha estat produït per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra.
En Jaume Moya, Rubén Molina, Elisabet Vidal, Elena Prat i Irene Oriach han aconseguit un gran resultat que ja ha estat projectat a diverses poblacions de les nostres comarques amb gran èxit i el dia 23 juliol va arribar a La Fatarella.
Aquesta activitat va estar organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis de La Fatarella
Sinopsis
Durant la Guerra Civil Espanyola els republicans han aconseguit creuar l’Ebre i guanyar territori. Ara el bàndol franquista comença l’ofensiva per recuperar les terres perdudes.
Joanet i Toni són dos joves soldats, de la lleva del biberó, allistats per combatre en l’ultima gran batalla republicana, la Batalla de l'Ebre.
Formen part d’un grup de soldats republicans que haurà de recórrer les terres del sud de Catalunya per reforçar posicions.
Les inclemències i crueltats de la guerra, fan que Joanet prengui la decisió de canviar de bàndol. En el seu camí apareix Íber, un home misteriós que canviarà el seu destí.
Itineraris amb historia. Visita guiada al conjunt volcànic de les Terres de l’Ebre
La visita te per objecte la difusió d’algunes de les formacions volcàniques que es poden observar a les Terres de l’Ebre, conscienciant sobre el seu valor paisatgístic i patrimonial, així com, de les possibilitats educatives i de desenvolupament turístic que aquest patrimoni permet.
Les formacions volcàniques de les Terres de l’Ebre son molt antigues, d’inicis de la era secundaria, en el període triàsic, fa més de 200 milions d’anys. Disposen de molts tipus d’erupcions, per una banda les clàssiques de cons volcànic, amb colades de lava, lapil•li; etc. Per un altra, les erupcions explosives freatomagmatiques (per contacte de lava amb l’aigua) i els sills (obertures de la superfície terrestre per on surt matèria eruptiva)
La visita
Es realitzà el dia 10 de setembre, entre Rasquera i Benifallet, férem la primera parada on la rasa de la nova carretera ens permet observar laves y bombes volcàniques.
Seguírem per l’Eix de l’Ebre en dirección a Tortosa, fins la partida del Fangar, allí a una pedrera volcànica abandonada, varem poder apreciar laves, lapil•lis, bombes volcàniques y explosions freatomagmatiques.
Tornàrem a l’Eix de l’Ebre, en direcció a Alfara de Carles, una mica abans d’arribar al poble seguíem un trencall que ens dugué al Castell de Carles, varem visitar l’ermita romànica de Sant Julià i les restes del Castell de Carles el qual es troba situat a sobre d’una xemeneia volcànica i es molt fàcil observar les restes de la mateixa , així com de l’erupció.
Jornades europees del patrimoni 2011
Els dies 24 i 25 de setembre, varem participar a les jornades europees del patrimoni 2011, que organitza el Museu d’Història de Catalunya.
A la sala d’exposicions de La Fundació el Solà, es podia visitar l’exposició “1938, la darrera resistència republicana a l’Ebre”.D’allà també sortien les visites guiades que es feien a l’espai històric del final de la Batalla de l’Ebre, on els arqueòlegs del CSIC i de la UB estaven treballant en l’excavació d’una trinxera.
Conferencia. Els guerrillers republicans a la Batalla de l’Ebre” El dia 12 de novembre al Casal de La Fatarella es presentaren les investigacions fetes sobre el “XIV Cuerpo de Guerrilleros del Ejercito Popular de la República”, els seus antecedents previs en la lluita guerrillera durant la Guerra Civil 1936-39, la seva composició i accions, per acabar amb la Segona Guerra Mundial i en el maquis de postguerra.
Aquesta curiosa unitat, totalment militaritzada, fou en certa manera, podríem dir, la protagonista dels antecedents mes llunyans del maquis antifranquista.
Contàrem amb la presencia del senyor Pedro Pí Cabanes, sergent de la 236 Brigada guerrillera. Amb els seus 91 anys d’edat i en plena forma física i psíquica, va fer-nos una síntesis de la seva biografia i va cantar-nos al final “El himno del guerrillero”.
L’acte va estar moderat per el enyor Francisco Cabrera Castillo membre de l’associació Lo Riu i un gran expert en historia de la Guerra Civil espanyola.
Al finalitzar la conferencia es va fer una petita taula rodona amb torn obert de preguntes on va participar el públic assistent.
Itineraris amb història. Visita guiada a l’espai històric del final de la Batalla de l’Ebre
El diumenge dia 13 de novembre a les 10:00 del matí es va fer una visita guiada. Es visitaren les fortificacions on, l’estiu del 1938, l’exèrcit republicà va construir un sistema de fortificacions de ciment, amb nius de metralladora, trinxeres i un gran numero de refugis subterranis, en una petita àrea summament estratègica per aconseguir el control dels passos del riu per Riba-Roja, Flix i Ascó. Aquest sistema de fortificacions era condició necessària però no suficient, calia comptar però amb el factor humà, que en aquest cas vol dir el sacrifici de quasi un miler de soldats republicans, les restes dels quals encara desprès de 73 anys, estan enterrades al camp de batalla, aquests soldats disposats a tot van presentar la darrera resistència a les tropes franquistes a la Batalla de l’Ebre, això va permetre que el gruix de l’exèrcit republicà pogués passar el riu de manera ordenada salvant la vida de molts soldats, finalitzant així la Batalla de l’Ebre.
Desprès de la visita guiada es visità l’exposició “1938. La darrera resistència republicana a l’Ebre”. L’exposició consta de panells explicatius i fotografies de tot el procés de localització i identificació de les restes de la línia fortificada de La Fatarella i de tot el procés de recuperació d’aquest espai històric del final de la batalla de l’Ebre, que està realitzant la nostra entitat. També es mostren les fotografies fetes per soldats italians, on podem veure l’estat en que va quedar el camp de batalla desprès de 48 llargues hores de resistència republicana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada