La rocambolesca història dels ossos de la Fatarella
Sílvia Berbís , La Fatarella | Actualitzat el 22/02/2014 a les 22:40h
Els ossos van quedar dipositats al 2011 al Memorial de les Camposines Foto: Cedida R.A.
La història ha sortit a la llum quatre anys després de succeir. Va passar entre el juny del 2009 i el novembre del 2010, el temps en què l'empresa Es Ferreret Reformes va fer les obres de remodelació de la plaça de la Fatarella, un dels treballs del famós pla Zapatero. L’adjudicatari d’aquelles obres, avui enfrascat en un litigi judicial amb l’Ajuntament per uns pagaments, ha considerat oportú revelar públicament ara que durant l’actuació va localitzar unes restes humanes que, afirma, va silenciar davant les “pressions” de l’Ajuntament. Segons denuncia, el van advertir que no cobraria si per revelar-ho es paralitzaven els treballs, amb el conseqüent endarreriment. “Em van dir que llencés els ossos a les escombraries, però no ho vaig fer”, assegura Francisco Serrano, el promotor i executor de l’obra. L’alcaldessa d’aleshores, Carme Pelejà, ha negat taxativament que el constructor li hagués posat en coneixement la troballa dels ossos en qüestió. Ell, en tot cas, els va guardar i acabats els treballs d’arranjament de la plaça, va entregar el conjunt d’ossos als Mossos d’Esquadra junt a una denúncia on exposava com i quins responsables municipals l’havien empès a tapar la troballa fins aleshores, sota l'advertència de no cobrar.
El destí de les restes no va acabar aquí, de fet, gairebé en este punt encara s’enrocava més el rocambolesc procés que van seguir. La policia autonòmica, segons ha confirmat, va derivar el cas al jutjat, que al cap d’uns mesos, va emetre l’ordre d’entregar els ossos al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Algun indici deuria tenir el jutge que les restes podien pertànyer a algun soldat de la guerra civil. O no. L’empresa d’antropologia forense designada per realitzar l’anàlisi oportú, Atics, va determinar que corresponien a un home, que va morir a una edat compresa entre els 30 i els 40 anys. L'informe apuntava altres evidències determinants que explicarem tot seguit i que posen en evidència la decisió que va prendre el Memorial d’acabar dipositant els ossos al Memorial de les Camposines, destinat a dignificar les restes de les víctimes de la guerra civil. Allí hi són des del 2011, però per què?
Eren anteriors al s.XVIII
Tal com es va córrer el seu dia pel poble, junt als ossos havia aparegut una làpida que suposadament tancava la mena de sarcòfag on s’haurien localitzat, sota el paviment de la plaça. El constructor ha reconegut l’existència de la làpida, “sense cap mena d’inscripció” i, és més, assegura que li va entregar a l’alcaldessa, per bé que aquesta nega tenir-ne cap coneixement. Tant este tipus d’enterrament, com el lloc, al mig de la plaça, on dubtosament s’enterraven les víctimes de la guerra civil –i a més, vora l’església, on antigament hi podia haver un cementeri-, havien aixecat les suspicàcies. Però a més, hi ha una certesa que evidencia que els ossos que han fet cap al Memorial de les Camposines res tenen a veure amb cap soldat, ni tan sols amb la guerra civil. Aguaita.cat ha pogut saber que l’estudi antropològic fet per Atics el 2010 va descartar que puga ser un cos de la guerra civil. Apunta períodes anteriors, en una forquilla “entre els segles XII i XVIII”, diu l’expedient. Possiblement són les restes d’algun veí enterrat segles enrere a l’antic cementeri, ubicat al costat de l’església.
“Resulta increïble que sense un seguiment arqueològic pertinent de la zona, que s’hagués hagut de fer si la troballa s’hagués comunicat a temps, com marca la llei, haja fet cap a les Camposines”, explica una font coneixedora del cas. “No pot ser que a dia d’avui i en un país democràtic hagi a l’ossera del Memorial de les Camposines ossos que no se sap de qui són. Tenir una ossera com aquesta, plena de restes anònimes, certifica que la identificació de les persones és encara un assignatura pendent (una de les principals que l'ONU ens reclama). El més de miler de plaques amb noms de persones del memorial és una petita part del procés de dignificació, i aquesta no s'aconseguirà plenament fins que no s'identifiquen les persones desaparegudes (restes òssies amb familiars vius)”, lamenta Roger Heredia, un dels promotors del banc d’ADN, que precisament impulsa el seu projecte per evitar l’anonimat que plana sobre les restes del Memorial i del conjunt de fosses comunes catalanes. També convida a la reflexió el fet que tot el cúmul de despropòsits vinga a resultes d’un conflicte personal amb l’Ajuntament.
Tot s’ha revelat, doncs, arran de l’enfrontament que mantenen Serrano i l’Ajuntament, que hauria començat quan el Consistori va voler retenir la fiança dipositada pel constructor, tot emparant-se en els desperfectes que van aparèixer al cap de poc en les pedres utilitzades. “Em van obligar a utilitzar estes per acabar ràpidament la plaça, que volien tenir llesta per a les festes”, assegura Serrano.
La història ha sortit a la llum quatre anys després de succeir. Va passar entre el juny del 2009 i el novembre del 2010, el temps en què l'empresa Es Ferreret Reformes va fer les obres de remodelació de la plaça de la Fatarella, un dels treballs del famós pla Zapatero. L’adjudicatari d’aquelles obres, avui enfrascat en un litigi judicial amb l’Ajuntament per uns pagaments, ha considerat oportú revelar públicament ara que durant l’actuació va localitzar unes restes humanes que, afirma, va silenciar davant les “pressions” de l’Ajuntament. Segons denuncia, el van advertir que no cobraria si per revelar-ho es paralitzaven els treballs, amb el conseqüent endarreriment. “Em van dir que llencés els ossos a les escombraries, però no ho vaig fer”, assegura Francisco Serrano, el promotor i executor de l’obra. L’alcaldessa d’aleshores, Carme Pelejà, ha negat taxativament que el constructor li hagués posat en coneixement la troballa dels ossos en qüestió. Ell, en tot cas, els va guardar i acabats els treballs d’arranjament de la plaça, va entregar el conjunt d’ossos als Mossos d’Esquadra junt a una denúncia on exposava com i quins responsables municipals l’havien empès a tapar la troballa fins aleshores, sota l'advertència de no cobrar.
El destí de les restes no va acabar aquí, de fet, gairebé en este punt encara s’enrocava més el rocambolesc procés que van seguir. La policia autonòmica, segons ha confirmat, va derivar el cas al jutjat, que al cap d’uns mesos, va emetre l’ordre d’entregar els ossos al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Algun indici deuria tenir el jutge que les restes podien pertànyer a algun soldat de la guerra civil. O no. L’empresa d’antropologia forense designada per realitzar l’anàlisi oportú, Atics, va determinar que corresponien a un home, que va morir a una edat compresa entre els 30 i els 40 anys. L'informe apuntava altres evidències determinants que explicarem tot seguit i que posen en evidència la decisió que va prendre el Memorial d’acabar dipositant els ossos al Memorial de les Camposines, destinat a dignificar les restes de les víctimes de la guerra civil. Allí hi són des del 2011, però per què?
Eren anteriors al s.XVIII
Tal com es va córrer el seu dia pel poble, junt als ossos havia aparegut una làpida que suposadament tancava la mena de sarcòfag on s’haurien localitzat, sota el paviment de la plaça. El constructor ha reconegut l’existència de la làpida, “sense cap mena d’inscripció” i, és més, assegura que li va entregar a l’alcaldessa, per bé que aquesta nega tenir-ne cap coneixement. Tant este tipus d’enterrament, com el lloc, al mig de la plaça, on dubtosament s’enterraven les víctimes de la guerra civil –i a més, vora l’església, on antigament hi podia haver un cementeri-, havien aixecat les suspicàcies. Però a més, hi ha una certesa que evidencia que els ossos que han fet cap al Memorial de les Camposines res tenen a veure amb cap soldat, ni tan sols amb la guerra civil. Aguaita.cat ha pogut saber que l’estudi antropològic fet per Atics el 2010 va descartar que puga ser un cos de la guerra civil. Apunta períodes anteriors, en una forquilla “entre els segles XII i XVIII”, diu l’expedient. Possiblement són les restes d’algun veí enterrat segles enrere a l’antic cementeri, ubicat al costat de l’església.
“Resulta increïble que sense un seguiment arqueològic pertinent de la zona, que s’hagués hagut de fer si la troballa s’hagués comunicat a temps, com marca la llei, haja fet cap a les Camposines”, explica una font coneixedora del cas. “No pot ser que a dia d’avui i en un país democràtic hagi a l’ossera del Memorial de les Camposines ossos que no se sap de qui són. Tenir una ossera com aquesta, plena de restes anònimes, certifica que la identificació de les persones és encara un assignatura pendent (una de les principals que l'ONU ens reclama). El més de miler de plaques amb noms de persones del memorial és una petita part del procés de dignificació, i aquesta no s'aconseguirà plenament fins que no s'identifiquen les persones desaparegudes (restes òssies amb familiars vius)”, lamenta Roger Heredia, un dels promotors del banc d’ADN, que precisament impulsa el seu projecte per evitar l’anonimat que plana sobre les restes del Memorial i del conjunt de fosses comunes catalanes. També convida a la reflexió el fet que tot el cúmul de despropòsits vinga a resultes d’un conflicte personal amb l’Ajuntament.
Tot s’ha revelat, doncs, arran de l’enfrontament que mantenen Serrano i l’Ajuntament, que hauria començat quan el Consistori va voler retenir la fiança dipositada pel constructor, tot emparant-se en els desperfectes que van aparèixer al cap de poc en les pedres utilitzades. “Em van obligar a utilitzar estes per acabar ràpidament la plaça, que volien tenir llesta per a les festes”, assegura Serrano.
Els ossos ‘intrusos’ de Camposines, traslladats al cementeri de la Fatarella
Eren anteriors al s. XVIII, però la direcció general de la Memòria Democràtica els havia dipositat al Memorial de la Batalla de l'Ebre
El 29 de juliol passat, després de tres anys, s'han tret
Familiars dels desapareguts durant la guerra civil reclamen mostres d'ADN de totes les restes que hi ha a l'ossera
Sílvia Berbís , La Fatarella | Actualitzat el 19/08/2014 a les 18:12h
La plaça major de la Fatarella, on es van trobar els ossos. Foto: Cedida
La rocambolesca història d’unes restes òssies del segle XVIII o fins i tot anteriors –segons l’estudi antropològic fet en el seu dia- que van acabar paradoxalment dipositades per la direcció general de Memòria Democràtica al Memorial de les Camposines l’any 2011 sembla haver arribat al final. La direcció general de Memòria i Pau i l'Ajuntament han informat a aguaita.cat que les despulles, localitzades durant unes obres el 2009 a la plaça de la Fatarella, han estat traslladades fa poc més de quinze dies, concretament el 29 de juliol, al cementeri del municipi de la Terra Alta. Després que este diari fes sortir a la llum pública l’inoportú indret on havien fet cap els ossos trobats en una intervenció per arranjar la plaça, s’ha corregit la decisió, que la direcció general assegura que va ser “provisional”, d’enviar les restes a les Camposines sense que res tinguessen a veure amb la batalla de l’Ebre, tal com certificava l’estudi antropològic encarregat. Este fet havia aixecat controvèrsia perquè augurava que l’ossera memorial erigida per dignificar les restes dels soldats caiguts a la batalla de l’Ebre es podia acabar convertir en un dipòsit on hi fan cap restes humanes sense discriminar l’origen i, això encara ara, sense identificar.
Les restes han estat traslladades a un nínxol municipal del cementeri, cinc anys després de la troballa. Foto: Cedida
“Feliçment, aquest cas ja ha arribat al final amb la inhumació de les restes al cementeri, el 29 de juliol passat”, ha assegurat a aguaita.catel director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig. Segons ha afegit, el trasllat s’ha fet “seguint el procediment establert i entregant les despulles a l’Ajuntament, que se n’ha encarregat de dipositar-les en un nínxol de propietat municipal”. Es tracta d’un destí més oportú per a uns ossos que van ser datats en una època bastant indeterminada, que se centrava en els segles XVII o XVIII, encara fins i tot es remuntava a la baixa edat mitjana. En tot cas, Puig ha afirmat que desconeix els motius pels quals la direcció general de Memòria Democràtica els havia dipositat “provisionalment” a les Camposines, tres anys enrere. “No sé quin va ser el raonament, però la meua hipòtesi és que es devia pensar que era un lloc prou digne per estar guardades mentre es determinava el destí final”, ha afirmat Puig.
Però el disgust no s'ha acabat
El disgust que este episodi havia ocasionat entre els familiars dels desapareguts en la batalla de l’Ebre, però, no ha conclòs amb el trasllat de l’intrús. Marc Antoni Malagarriga-Picas, un dels impulsors del banc d’ADN creat per identificar les víctimes de la guerra civil, apunta directament al fons del problema: “Camposines no hauria de servir com a dipòsit de restes sine die sinó com a dipòsit temporal per poder complir una exigència de l’ONU, que passa per la seua identificació”. És per això que, després de la creació del banc d’ADN que ja recull les mostres d’una cinquantena de famílies de desapareguts, reclamen “que estes restes de les Camposines siguen de les primeres d'entrar en el necessari procés de comparatives, fent inicialment les proves d’ADN per compilar dades per comparar”. Si es fa, remarquen, també es podria determinar si el memorial de les víctimes de la batalla de l’Ebre guarda despulles que no corresponen a l’episodi bèl·lic, “perquè no sabem si s’han pogut filtrar més casos com el de la Fatarella”, exposa. “Tenint l’ossera memorial com la tenim ara no fa més que reproduir, en miniatura, el model del Valle de los Caídos”, lamenta.
I encara resta un altre aspecte que no veu tothom tancat respecte al cas dels ossos de la Fatarella. L’associació Lo Riu recorda, en este sentit, que ningú va comunicar la troballa de les restes tal com és legalment preceptiu per poder dur a terme la intervenció arqueològica corresponent. “Volem saber si s’ha donat part al departament de Cultura de la troballa per saber si estem davant d’un cas de delicte arqueològic”, ha afirmat Àlex Sambró, de l'associació Lo Riu. Cal recordar en este sentit que Francisco Serrano, responsable de l’empresa que va trobar les restes òssies durant la remodelació de la plaça major, Es Ferreret Reformes, va denunciar públicament el febrer passat haver rebut l’amenaça de no cobrar, per part del consistori municipal, si es paralitzava l’obra per fer una intervenció arqueològica. L’alcalde actual, Jesús Ruana, es va comprometre a arribar al fons de la qüestió, però de moment, no entra a parlar de la responsabilitat de l’anterior govern municipal. Ruana, que encara no era l'alcalde quan van succeir els fets, afirma que ara no pot respondre ell per una situació que es va donar "per un petit problema entre l'anterior Ajuntament i la persona encarregada de fer les obres a la plaça". Considera que ara ja ha passat el temps: "De fet d'ossos ja se'n va trobar una altra vegada fa molts anys", ha conclòs.
Amb tot, Sambró lamenta i titlla de “manca de respecte” el fet que no s’haja donat resposta, per part de l’Ajuntament, a la carta enviada el març passat per Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona, oferint el seu equip per dur a terme un estudi antropològic de les restes. Igualment critica la manca d’actuació de la Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, la resposta de la qual, després de comunicar-se-li els fets, va respondre el passat mes de juny que “la distància en el temps, en aquest cas, rebaixa la força d’un posicionament i més enllà d’un lògic desacord i denúncia pública d’un fet execrable (ja passat) res més es pot fer”. La comissió sosté que la circumstància per la qual els fets han passat fa cinc anys ens allunya de la nostra actuació” i recorda que va nàixer amb la “voluntat d’evitar possibles o evidents agressions al patrimoni (...) tot intentant donar tocs d’atenció a les administracions i/o particular titulars a fi d’evitar tot l’evitable”.
La rocambolesca història d’unes restes òssies del segle XVIII o fins i tot anteriors –segons l’estudi antropològic fet en el seu dia- que van acabar paradoxalment dipositades per la direcció general de Memòria Democràtica al Memorial de les Camposines l’any 2011 sembla haver arribat al final. La direcció general de Memòria i Pau i l'Ajuntament han informat a aguaita.cat que les despulles, localitzades durant unes obres el 2009 a la plaça de la Fatarella, han estat traslladades fa poc més de quinze dies, concretament el 29 de juliol, al cementeri del municipi de la Terra Alta. Després que este diari fes sortir a la llum pública l’inoportú indret on havien fet cap els ossos trobats en una intervenció per arranjar la plaça, s’ha corregit la decisió, que la direcció general assegura que va ser “provisional”, d’enviar les restes a les Camposines sense que res tinguessen a veure amb la batalla de l’Ebre, tal com certificava l’estudi antropològic encarregat. Este fet havia aixecat controvèrsia perquè augurava que l’ossera memorial erigida per dignificar les restes dels soldats caiguts a la batalla de l’Ebre es podia acabar convertir en un dipòsit on hi fan cap restes humanes sense discriminar l’origen i, això encara ara, sense identificar.
Les restes han estat traslladades a un nínxol municipal del cementeri, cinc anys després de la troballa. Foto: Cedida“Feliçment, aquest cas ja ha arribat al final amb la inhumació de les restes al cementeri, el 29 de juliol passat”, ha assegurat a aguaita.catel director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig. Segons ha afegit, el trasllat s’ha fet “seguint el procediment establert i entregant les despulles a l’Ajuntament, que se n’ha encarregat de dipositar-les en un nínxol de propietat municipal”. Es tracta d’un destí més oportú per a uns ossos que van ser datats en una època bastant indeterminada, que se centrava en els segles XVII o XVIII, encara fins i tot es remuntava a la baixa edat mitjana. En tot cas, Puig ha afirmat que desconeix els motius pels quals la direcció general de Memòria Democràtica els havia dipositat “provisionalment” a les Camposines, tres anys enrere. “No sé quin va ser el raonament, però la meua hipòtesi és que es devia pensar que era un lloc prou digne per estar guardades mentre es determinava el destí final”, ha afirmat Puig.
Però el disgust no s'ha acabat
El disgust que este episodi havia ocasionat entre els familiars dels desapareguts en la batalla de l’Ebre, però, no ha conclòs amb el trasllat de l’intrús. Marc Antoni Malagarriga-Picas, un dels impulsors del banc d’ADN creat per identificar les víctimes de la guerra civil, apunta directament al fons del problema: “Camposines no hauria de servir com a dipòsit de restes sine die sinó com a dipòsit temporal per poder complir una exigència de l’ONU, que passa per la seua identificació”. És per això que, després de la creació del banc d’ADN que ja recull les mostres d’una cinquantena de famílies de desapareguts, reclamen “que estes restes de les Camposines siguen de les primeres d'entrar en el necessari procés de comparatives, fent inicialment les proves d’ADN per compilar dades per comparar”. Si es fa, remarquen, també es podria determinar si el memorial de les víctimes de la batalla de l’Ebre guarda despulles que no corresponen a l’episodi bèl·lic, “perquè no sabem si s’han pogut filtrar més casos com el de la Fatarella”, exposa. “Tenint l’ossera memorial com la tenim ara no fa més que reproduir, en miniatura, el model del Valle de los Caídos”, lamenta.
I encara resta un altre aspecte que no veu tothom tancat respecte al cas dels ossos de la Fatarella. L’associació Lo Riu recorda, en este sentit, que ningú va comunicar la troballa de les restes tal com és legalment preceptiu per poder dur a terme la intervenció arqueològica corresponent. “Volem saber si s’ha donat part al departament de Cultura de la troballa per saber si estem davant d’un cas de delicte arqueològic”, ha afirmat Àlex Sambró, de l'associació Lo Riu. Cal recordar en este sentit que Francisco Serrano, responsable de l’empresa que va trobar les restes òssies durant la remodelació de la plaça major, Es Ferreret Reformes, va denunciar públicament el febrer passat haver rebut l’amenaça de no cobrar, per part del consistori municipal, si es paralitzava l’obra per fer una intervenció arqueològica. L’alcalde actual, Jesús Ruana, es va comprometre a arribar al fons de la qüestió, però de moment, no entra a parlar de la responsabilitat de l’anterior govern municipal. Ruana, que encara no era l'alcalde quan van succeir els fets, afirma que ara no pot respondre ell per una situació que es va donar "per un petit problema entre l'anterior Ajuntament i la persona encarregada de fer les obres a la plaça". Considera que ara ja ha passat el temps: "De fet d'ossos ja se'n va trobar una altra vegada fa molts anys", ha conclòs.
Amb tot, Sambró lamenta i titlla de “manca de respecte” el fet que no s’haja donat resposta, per part de l’Ajuntament, a la carta enviada el març passat per Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona, oferint el seu equip per dur a terme un estudi antropològic de les restes. Igualment critica la manca d’actuació de la Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, la resposta de la qual, després de comunicar-se-li els fets, va respondre el passat mes de juny que “la distància en el temps, en aquest cas, rebaixa la força d’un posicionament i més enllà d’un lògic desacord i denúncia pública d’un fet execrable (ja passat) res més es pot fer”. La comissió sosté que la circumstància per la qual els fets han passat fa cinc anys ens allunya de la nostra actuació” i recorda que va nàixer amb la “voluntat d’evitar possibles o evidents agressions al patrimoni (...) tot intentant donar tocs d’atenció a les administracions i/o particular titulars a fi d’evitar tot l’evitable”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada