Fa pocs dies va caure una part de l'estructura del moli de Camposines. Sembla poca cosa però és una més d'un seguit de negligències que fan que un dels indrets més singulars de Catalunya, en poc temps, és transformi en un vulgar creuament de carreteres amb una benzinera.
El creuament de Camposines va ser uns dels nusos viaris més importants de comunicacions de Catalunya des de l'edat mitjana fins a fa poques dècades. Confluïa la via que comunicava el Baix Aragó amb la costa mediterrània, per la que des del Pirineu s’arribava a Lleida i des d’allà portava a Tortosa, al mar i la zona valenciana. No hi ha descripció viària, civil o militar, que en cinc-cents anys no registri Camposines, ni mapa cartogràfic català d'aquest període que no indiqui el nus de Camposines. Així doncs, un indret tan poc poblat, va arribar a disposar de tres “Ventas” per a caminants i ramats en un espai de cent metres quadrats.
Fa pocs anys, amb el bene placit de l'Ajuntament de La Fatarella, dues d'elles es van enderrocar i una tercera es va salvar per la pressió de les organitzacions de defensa del patrimoni cultural del territori i la difusió de la desfeta pels mitjans de comunicació.
El nus de Camposines es va fer tristament cèlebre pels combats de la Batalla de l'Ebre, però abans, fa un segle, ja era famós en els cercles científics d'Europa perquè es publicava, en diferents idiomes, l’exuberància i diversitat d'un dels jaciments de fòssils més importants del període triàsic (a l’inici de l'Era dels dinosaures) que fa uns vint anys, en ple període democràtic, la nova Carretera Nacional 430 va destrossar.
A pocs metres s'inicia un corriol que, en poc més de mitja hora, ens porta a l'observatori del Front de l'Ebre del General Rojo, comandant en cap de l'exèrcit de la república, des d’on es divisa una visió fantàstica de la Terra Alta, Els Ports, Aragó, etc. Naturalment, no hi ha cap senyalització indicativa.
Per Camposines passa un riu, no porta gaire aigua, per això es diu riu Sec. En la petita distància entre Corbera i Camposines, hi havia 6 molins fariners de cup. El cup és una bassa elevada que permetia alhora emmagatzemar aigua per a fer funcionar el molí en períodes d’escassetat i aprofitar-la millor mitjançant la caiguda vertical des d’una columna pètria a les moles. Avui ho anomenarien "economia sostenible". D'aquests molins el més impressionant és l’anomenat "Molí nou de Camposines"del S.XVIII, i com el seu nom indica existia un més antic. Les carta de població de Camposines, d’inicis del S.XIII fa palesa l’existència d’un altre. L’estructura del seu sistema hidràulic (assut, canal de dos kilòmetres, sistema de rec als camps abans d'arribar a la bassa i el cup) suggereix una enginyeria àrab andalusí. La seva bassa és amplíssima, la columna del seu cup és majestuosa i s' aprecia a centenars de metres, l’edifici és gran i robust, però no tant com per a resistir el pas del temps i la manca de conservació. Fa uns dies una part d'aquest impressionant monument va caure, com cauen els gegants, immensos en la seva dignitat.
Segurament en un altre temps o en un altre país l'indret de Camposines conformaria, per si mateix, un Parc Cultural que explicaria: la vida al planeta a l'inici de l'Era dels dinosaures, com era una "Venta" de camins, el sender senyalitzat a l'observatori del General Rojo, el sistema hidràulic del meandre de Camposines amb un centre d'interpretació al seu molí, l’accés al memorial de la guerra civil i a la ermita romànica - templera construïda segons normes importades de Síria, l'estada hivernal dels pastors càtars documentada en els processos de la inquisició francesa, etc. Noticia canal 3/24
Noticia Radio Mora d'Ebre
Noticia Aguaita.cat
Noticia Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada